dimarts, de maig 30, 2006

Els dos costats de la tanca de Guantánamo


Breu ressenya comparada de ¡Viva Cuba! i Camino a Guantánamo.

Passa de vegades que la poc innocent coincidència ens posa al davant nostre dues opcions tan oposades que arriben a trobar-se físicament a un mateix lloc. Aquesta aparent paradoxa és una de les veritats més simples de la vida humana. El somriure d'un xiquet que fuig lliure i els ulls tèrbols d'un jove que mai sap si tornarà a caminar lliure es troben a la mateixa illa de Cuba. Separats només per tanques de fils d'aram. Separats per un altre mur físic i simbòlic. Un mur que separa barbàrie de civilització. Innocència i brutalitat. Així són aquestes dues pel·lícules que ens parlen de dues de les infinites cares de l'ésser humà.

Un documental dramatitzat amb les víctimes com a actors
El documental del britànic Winterbottom ens conta la història d'un grup de joves britànics d'origen paquistanés que per culpa de la seua ingenuitat acaben trobant-se inmersos en la invasió d'Afganistan. Tenint com a objectiu la boda d'un d'ells a Paquistan, creuen la frontera i comencen el seu particular descens a l'infern. De la relativa tensió dels suburbis anglesos el grup d'amics es troba cara a cara amb el foc i la mort en les nits dels bombardejos nord-americans. El caos de la caiguda del règim dels talibans és el preludi que acabarà conduïnt els joves a una kafkiana i terrorífica estància de més de dos anys al camp de concentració de Guantánamo.

En quest punt és inevitable destacar que la base militar i la presó estan en territori cubà ocupat pels Estats Units. De fet, el seu caràcter colonial i al·legal és on el govern Bush s'escuda per tal de no tindre que aplicar cap codi legal als presoners.

El documental reconstrueix de manera dramatitzada totes les penúries dels britànics. Però el més admirable, i que de fet és tot un exercici d'exorcisme psicològic, és que són les pròpies vítimes qui fan d'actors de si mateixes. Els tres de Tipton recreen, i reviuen, els interrogatoris i les humiliacions a les que van ser sotmesos. Però el més impactant és el grau de verosimilitud i realisme que aconsegueixen les escenes de tiroteigs, bombardejos i especialment la tensió emocional als interrogatoris i les tortures.

Guanyador de l'Ós de Plata del Festival de Berlín, el director destrueix definitivament les artificials fronteres entre la ficció i el documental per reconstruïr magistralment una història agafant el millor de cada camp.

L'objectiu del director i dels involuntaris protagonistes és que repetint la seua història davant els ulls de milions de persones s'evite que es repetisca amb altres víctimes senses espectadors.

Una fàbula d'innocència i realisme

A anys llum en la mateixa galàxia humana ¡Viva Cuba! és un preciós i simple conte de xiquets per a xiquets. Fet que no fa que els ja més crescudets puguen veure-la. Ben bé tot el contrari. La coproducció cubano-francesa és la universal i eterna lluita per la llibertat, l'amor i l'amistat, però molt originalment adobada amb dòsis caribenyes d'independència i rebel·lia infantils front el món que els rodeja. Dotada d'una fotografia meravellosa, la parella d'amics va recorrent tot Cuba, des de La Havana fins arribar a l'altre extrem de l'illa (Ben a prop de Guantánamo). L'actuació dels xiquets és molt bona i emocionarà per igual a pares i fills.

El conflicte apareix quan la mare de Malú, cristiana i d'origen privilegiat, vol emigrar de Cuba a un país estranger. La xiqueta s'uneix al seu amic Jorgito, de família castrista i de províncies, per fugir de les dues famílies en busca del pare divorciat per tal de que evite que se l'emporten fora del país. D'aquesta manera inicien un viatge iniciàtic en una road-movie infantil on van trobant-se tot tipus d'aventures.

Amb un rerefons clarament polític i simbòlic, malgrat estar dirigit cap els xiquets, qüestiona la manca de diàleg entre pares i fills i per extensió als grups socials i polítics. Al mar de pel·lícules, no ja violentes o competitives sinò simplement buides, amb les que inunden el mercat infantil aquesta pel·lícula brilla amb llum pròpia al oferir reflexió, bellesa, espontaneitat, naturalitat i poesia precisament en aquest món en el qual vivim. Sorprén realment que en ple segle XXI encara es facen històries així.

En aquest món confús i inabarcable, les dues cares de la tanca de Guantánamo, a la mateixa illa, en mostren com brota i mor la innocència.

Poques vegades el cinema i el destí han creat una més clara metàfora del món i la vida.

dimecres, de maig 24, 2006

En preparació llibre sobre Veneçuela

Ja en la fase final, el llibre "Veneçuela. Tan lluny, tan prop. El País Valencià i Catalunya amb la democràcia bolivariana", pretén oferir una nova perspectiva de la situació social i política veneçolana.

La idea d’aquest llibre és que siga un recopilació d’autors del País Valencià i Catalunya, que tant com a periodistes, professors, acadèmics o activistes hagen tingut una relació intensa i solidària amb Veneçuela. Cadascú dels autors, des del seu àmbit de coneixement, escriu sobre diverses temàtiques concretes o globals per tal de donar una visió de conjunt.

L’objectiu és reunir una visió diversa sobre que pensem valencians i catalans progressistes en relació al procés de canvis i els conflictes de la Veneçuela bolivariana. Cal destacar que en aquests moments ja existeixen diversos llibres sobre la realitat veneçolana, però tots són en castellà i des de les perspectives basca, espanyola o internacional.

Els nostres territoris tenen una important, i cada dia més intensa, relació amb Veneçuela i per tant aquest llibre pretén cobrir una necessitat realment existent per a un públic potencialment molt ampli i que actualment no disposa d’aquest punt de vista divers, propi i en la seua llengua.

Cal destacar el fet que Veneçuela ha patit, una de les majors campanyes fins ara vistes de manipulació i distorsió de la informació. Front a aquest buit, aquest llibre col·lectiu suposa una clara i valenta aposta per un altra informació possible i pel compromís amb el poble i la democràcia de Veneçuela i del món.

OBJECTIUS:
Reunir en un llibre el mosaic de veus valencianes i catalanes que d’una manera o altra han seguit o participat de prop en el procés bolivarià.

Servir de referent informatiu sobre el procés polític veneçolà en l’àrea lingüística catalana que en aquests moments no compta amb cap llibre editat sobre el tema.

Mostrar l’altra cara de la realitat veneçolana que els grans mitjans de comunicació amaguen o distorsionen.

AUTORS I TEMÀTIQUES:

Marià Ferrer
Escriptor valencià
Introducció

Roger Capella
Exministre de salut de Veneçuela. Embaixador a Argentina
Lluita contra la pobresa

Rubén Martínez Dalmau / Roberto Viciano
Professors de la Universitat de València. CEPS
Reformes de l'Estat. Pas de la IV a la V República.

Josep Manel Busqueta
Economista.
Reformes en l'economia. Nous models front el neoliberalisme. Macro i microeconomia.

Víctor Rios
El Viejo Topo.
Les Missions. Els projectes socials per transformar la societat.

Emilia Bolinches
Periodista. Canal 9. Ràdio Televisió Valenciana
Mitjans de comunicació

Lucas Marco / Laia Altarriba
Periodistes L'Avanç / L'Accent
Entrevista a Aram Aharonian. TeleSUR

Tòfol Cruz
Periodista L'Avanç
Experiències autogestió i moviments de base.

Estel Ortells / Pere Batlle
Metges. Castelló de la Plana. Caracas.
Sanitat Popular-Barrio Adentro

Laia Altarriba
Periodista. Brigada Alí Primera.
Reforma Agrària

Pere Batlle
Metge
La figura de Chávez i la idiosincràsia veneçolana

Pascual Serrano
Periodista, coordinador rebelion.org i director editorial de TeleSur
Incomprensió europea respecte al procés bolivarià.

Sergi Picazo / Roger Palà
El Triangle / Enderrock
Lobby català antixavista

Òscar Bornay / Sandra Quintero
Periodistes L'Avanç
Història recent Veneçuela

Assemblea Bolivariana de Catalunya

Feina solidària a Catalunya i brigades

David Segarra Soler
Periodista L'Avanç
Coordinació.
Cop d'Estat. Paper d'Espanya i els Estats Units. Finançament nord-americà a l'oposició.

dissabte, de maig 20, 2006

2007: és l'hora dels de baix


La revolució francesa va acabar en guillotines, la revolució russa en estalinisme, la socialdemocràcia en neoliberalisme i els moviments d’alliberament nacional en la recolonització. Potser ens caldrà reflexionar en que es va fallar. Després de l’éxit dels moviments progressistes en arribar a conquerir el poder al llarg del segle XX, el fracàs de les seues polítiques per canviar el sistema econòmic i polític va conduïr a una profunda desesperança.

Margaret Thatcher ho va explicar d'una manera molt simple: no hi ha alternativa al sistema capitalista. Però a les antípodes ideològiques, el sociòleg Immanuel Wallerstein planteja que l’errada de partida dels moviments populars va ser l’anomenada estratègia dels dos pasos: primer conquerir el govern i després utilitzar el poder de l’Estat per transformar el sistema des de dalt cap a baix. La realitat és que el segon pas mai es va complir i els nous dirigents, promte es van convertir en “nomenklatura” i elit que reproduïa els mateixos esquemes.

A Veneçuela, la revolució bolivariana pateix aquest conflicte: Chávez guanya elecció rere elecció, però el principal freny als canvis democràtics és la pròpia estructura burocràtica de l’Estat. De fet, al 2002 les principals estructures de poder van llançar un Colp d’Estat per aturar l'anomenada revolució bolivariana. L'intent dictatorial només va poder ser aturat amb una massiva participació ciutadana i dels quadres mitjans i baixos de l’Estat que es van rebel·lar. Per això, els moviments socials veneçolans exigeixen la implementació d’una democràcia participativa amb noves estructures de decisió i control ciutadà sobre el Govern i sobre l’Estat. La lliçó que podem aprendre és que en el conflicte entre les elits i les majories, només els propis interessats són garants de la democràcia, la justícia social i el canvi.

De la mateixa manera, al 2007 allò important no és que Esquerra Unida, el Bloc, els Verds o Esquerra Republicana arriben a la Generalitat Valenciana. Allò vertaderament important és si els votants, els militants i els moviments de base autonòms seran capaços d’arrencar del nou govern valencià millores reals per a la població. La lliçó històrica és aquesta: no pot haver canvis progressistes si no existeix un control per part de la base cap a la dirigència, de baix cap a dalt, que controle la tasca de govern i que cree òrgans de participació. I això és aplicable als governs, als partits, als moviments, a les associacions culturals i també als mitjans de comunicació.

La rebel·lió dels de baix, de les majories, no és per nomenar nous líders que ens tornen a enganyar. Escola Valenciana o el col·lectiu Ovidi Montllor de músics en valencià són dos clars exemples d’organitzacions horitzontals i autònomes que trenquen amb partidismes, sectarismes i elitismes. La creació d’estructures de poder ciutadà és l’única garantia d’avanços sòlids. Potser així és com podrem construïr un país i una societat nova i millor, exigint i construïnt allò revolucionari avui en dia: democràcia. O siga el poder dels de baix.

PD: Si es puguera votar a Per l'horta, a Salvem el Cabanyal, a Xúquer Viu, o als col·lectius abans esmentats, potser els i les electores s'il·lusionarien una mica més que tenint que votar a elements mediòcres que s'uneixen electoralment, però sense creure-s'ho.

PD2: Malauradament al País Valencià no tenim cap líder valent com Evo Morales, ans al contrari els falta valentia, imaginació, innovació, talent i compromís. És una evidència en boca de tots, com es va comprovar a la manifestació del 6 de maig a València quan ningú va aplaudir els representants de l'elit cultural i dels partits polítics. En canvi quan es va citar els representants dels moviments socials va haver-hi un clam d'aplausos i de crits d'"unitat, unitat!". No és tan difícil desxifrar el llenguatge popular.

Disseny d'una nova marca per xiquets


Una vella amiga m'ha encarregat la creació d'una marca de samarretes per a xiquets. Vol cobrir un buit existent en el mercat de roba per als nanos: samarretes que siguen coloristes i divertides però que alhora transmitisquen valors de mestissatge, arrels i identitat. La marca s'anomena Trambusto, que en italià expressa una mena de desordre i joc creat pels xiquets. En el marc de la globalització i uniformatització cultural, Trambusto vol oferir una alternativa a les noves mares i pares que volen roba bonica, però que alhora recupere i li done importància a la natura, la cultura, la imaginació i la llibertat. També els xiquets tenen dret a dur una roba xula i alhora intel·ligent.

Ací us mostre un primer esboç, però encara hi ha molt per perfilar i desenvolupar. Entre altres personatges amb animalets i monstruets...

Nova imatge per al nou disc de Soulatac


En la meua estranya fussió de treballs: periodisme escrit, audiovisual i disseny gràfic, ara estic preparant el disseny del proper disc del grup valencià Soul Atac. Aquesta extensa banda fussiona el funk i el soul i ho fa en la nostra llengua. Un exemple més de la glocalització. Us mostre unes primeres proves del nou estil. Un disseny utilitza una foto de Vogue dels anys 60 en l'época de l'explosió afro. L'altre ens porta al món dels clubs de jazz amb una foto del prolífic fotògraf Kaiko. Tingau en compte que açò només són esboços. Al llarg de les properes setmanes Eugenio Vizuete realitzarà una sessió fotogràfica per al grup.

Al setembre es presentarà el disc i ja podreu jutjar si Vizuete i jo hem fet el nostre treball...

dimecres, de maig 10, 2006

El documental "Un mundo por ganar" rep 4.000 visites en una setmana

El primer documental realitzat pel periòdic valencià L'Avanç, que tracta sobre la realitat de Veneçuela, està rebent un important fluxe de visites a una setmana d'estrenar-se a la pàgina web de Pluràlia TV. La continuada actualitat dels canvis bolivarians i la suma de Bolívia i Evo Morales a l'aliança llatinoamericana on es troba Chávez, junt a l'absoluta manipulació i silenciament de fonts independents i alternatives, potser siguen l'explicació a un nivell tan elevat de visites.


L'Avanç


Gravat al 2005, "Un mundo por ganar" aprofita la presència a Veneçuela de 15.000 joves de 140 països per preguntar pel suport a la revolució bolivariana i l’impacte a la resta del món. Analitzant el procés sociopolític el documental mostra l’altra cara de la realitat veneçolana que el grans mitjans han ocultat a l’opinió pública mundial.

El documental mostra parts del 16é Festival Mundial de la Juventud y los estudiantes, del Congreso Continental Bolivariano, així com del Festival Internacional de Hip Hop que es va celebrar a Caracas el 2005. La majoria d’entrevistes i imatges estan gravades a diversos barris de Caracas, però també hi ha una breu seqüència a l’Estat Amazonas, a l’interior del país.

El documental s’inicia amb una presentació d’algunes de les delegacions internacionals del Festival i amb part del discurs inaugural d’Hugo Chávez en el qual es comença a sentir part del pensament bolivarià. Tot seguit es passa a fer un breu repàs de la història recent: els 40 anys de bipartidisme i la massacre del Caracazo fins la victòria electoral bolivariana i el colp d’Estat del 2002. Una sèrie d’entrevistes a joves estrangers i veneçolans desenvolupa el contingut central del documental. Es mostra i s’explica el paper de la cultura juvenil en el procés de canvis. El Festival de Hip Hop que va reunir grups de rap, break i graffitti combatiu presenta una realitat poc coneguda de la música urbana global. Els mitjans de comunicació mereixen capítol apart i són analitzats per periodistes i joves estrangers que denúncien l’ús del poder mediàtic per manipular l’opinió pública mundial. Els projectes de desenvolupament social i la seua dimensió llatinoamericana es plasmen a les missions Barrio Adentro i Milagro. L’escriptor i analista veneçolà Luís Britto García va situant dins el seu context social i internacional cadascú dels temes, lligant les problemàtiques locals amb una perspectiva mundial.

www.pluralia.tv/unmundoporganar/

www.lavanc.com


////


El documental "Un mundo por ganar" recibe 4.000 visitas en una semana El primer documental realizado por el periódico valenciano L'Avanç, que trata sobre la realidad de Venezuela, está recibiendo un importante flujo de visitas a una semana de estrenarse en la página web de Pluralia TV. La continuada actualidad de los cambios bolivarianos y la suma de Bolivia y Evo Morales a la alianza latinoamericana dónde se encuentra Chávez, junto a la absoluta manipulación y silenciamento de fuentes independientes y alternativas, quizás sean la explicación a un nivel tan elevado de visitas.

L'Avanç


Grabado en 2005, "Un mundo por ganar" aprovecha la presencia en Venezuela de 15.000 jóvenes de 140 países para preguntarse por el apoyo a la revolución bolivariana y el impacto que está teniendo en el resto del mundo. Analizando el proceso sociopolítico el documental muestra la otra cara de la realidad vezolana que los grandes medios han ocultado a la opinión pública mundial.

El documental muestra partes del 16 Festival Mundial de la Juventud y los Estudiantes, del Congreso Continental Bolivariano, así como del Festival Internacional de Hip Hop que se celebraron en Venezuela en 2005. La mayoría de entrevistas e imágenes están grabadas en los barrios de Caracas, pero también hay una breve secuencia en el estado Amazonas, en el interior del país.

El documental se inicia con una presentación de algunas de las delegaciones internacionales del Festival y con parte del discurso inaugural de Hugo Chávez en el cual se empieza a sentir parte del pensamiento bolivariano. Acto seguido se pasa a hacer un breve repaso de la historia reciente: los 40 años de bipartidismo y la masacre del Caracazo hasta la victoria electoral bolivariana y el golpe de Estado del 2002. Una serie de entrevistas a jóvenes extranjeros y vezolanos desarrolla el contenido central del documental. Se muestra y se explica el papel de la cultura juvenil en el proceso de cambios. El Festival de Hip Hop que reunió grupos de rap, break y graffitti combativo presenta una realidad poco conocida de la música urbana global. Los medios de comunicación merecen capítulo aparte y son analizados por periodistas y jóvenes extranjeros que denuncian el uso del poder mediático para manipular a la opinión pública mundial. Los proyectos de desarrollo social y su dimensión latinoamericana se plasman en las misiones Barrio Adentro y Milagro. El escritor y analista vezolano Luís Britto García va situando dentro su contexto social e internacional cada uno de los temas, dotando a las problemáticas locales con una perspectiva mundial.

www.pluralia.tv/unmundoporganar/

www.lavanc.com