dimecres, d’agost 29, 2007

"Lo que faltaba, una mora catalanista"

Una dona d'origen marroquí va ser acomiadada de la feina a la Comandància de Ciutat de Mallorca perquè s'expressava en català

PALMA DE MALLORCA, 27 d'agost (EUROPA PRESS)

L'Obra Cultural Balear (OCB) ha fet públic avui un altre cas de discriminació lingüística sofert a Palma per una dona d'origen marroquí, que va perdre la feina d'intèrpret en l'Administració pública i que va ser insultada perquè defensava el seu dret a expressar-se en català, uns fets que l'han mogut a cursar una denúncia judicial i una queixa davant del Ministeri de l'Interior.

En roda de premsa, la víctima de la discriminació, Saïda Saddouki, i el coordinador de l'oficina de drets lingüístics de l'OCB, Tomeu Martí, han explicat com els dies 16 i 17 d'agost la jove va tenir una topada amb un agent de la Guàrdia Civil i amb el capità de la unitat de policia judicial en la comandància del carrer Manuel Hazaña, motivada per una actitud violenta de tots dos i per la prohibició de fer servir el català.

Segons Saddouki, quan va arribar a les instal·lacions de l'Institut Armat per incorporar-se al seu primer dia de feina, es va dirigir en català a l'agent que hi havia a l'entrada, cosa que va provocar un comportament "injustificat" d'aquest agent, que li va exigir que parlés "en cristià", va dir, "perquè ets a Espanya". La discussió va durar uns 20 minuts, en els quals Saddouki diu que va ser "retinguda" per l'agent, de cognom Sarro, que a més es negava a tornar-li la documentació.

"EL QUE EM FALTAVA: UNA MORA CATALANISTA"

"El que em faltava: una mora catalanista; això no ho havia vist mai en ma vida [...] I aquí no et vull veure, així que no tornis més. Si vols el català, doncs queda't el català, però aquí hi trepitjaràs més. Tu ho has volgut. Saps que aquí, en aquesta casa, no hi ha una altra cosa que odiem tant com aquest maleït idioma i posicions com la teva", va afegir el capità, segons diu la denúncia.

Martí ha apuntat que, per aquests fets, l'oficina de drets lingüístics de l'OCB ha sol·licitat una reunió amb el delegat del Govern espanyol a les Illes, Ramon Socias, de qui esperen que començarà la pertinent investigació interna a fi de fer justícia i d'evitar que es tornin a produir casos semblants de discriminació lingüística.

"La classe política sempre parla que la integració de les persones estrangeres passa també per l'aprenentatge de la llengua pròpia. És contradictori que per això mateix, per fer servir el català, s'arribi a l'insult. Confiem que el delegat del Govern actuarà en conseqüència, ja que sempre ha demostrat una atenció més gran cap a aquests temes", ha assenyalat Martí.

Article Avui
www.ocb.cat


[VERSIÓN CASTELLANA]

La OCB denuncia un nuevo caso de discriminación lingüística por parte de la Administración del Estado

Una mujer de origen marroquí asegura que perdió su empleo por expresarse en catalán


PALMA DE MALLORCA, 27 Ago. (EUROPA PRESS)

La Obra Cultural Balear (OCB) hizo público hoy un nuevo caso de discriminación lingüística sufrido en Palma por una mujer de origen marroquí, quien asegura que perdió su empleo de intérprete en la Administración pública y que fue insultada por defender su derecho a expresarse en catalán, unos hechos que la han movido a cursar una denuncia judicial y una queja ante el Ministerio del Interior.

En rueda de prensa, la víctima de la supuesta discriminación, Saïda Saddouki, y el coordinador de la Oficina de Drets Lingüístics de la OCB, Tomeu Martí, relataron como los pasados días 16 y 17 de agosto, la joven tuvo un encontronazo con un agente de la Guardia Civil y con el capitán de la Unidad de Policía Judicial en la Comandancia de la calle Manuel Hazaña, motivado por una actitud "violenta" de ambos y por la prohibición a utilizar el catalán.

Según Saddouki, al llegar a las instalaciones del Instituto Armado para incorporarse en su primer día de trabajo, se dirigió al agente apostado en la entrada en catalán, lo que provocó un comportamiento "injustificado" por su parte al exigir a la mujer que hablara "en cristiano --dijo-- porque estás en España". La discusión duró unos 20 minutos en los que Saddouki sostiene que fue "retenida" por el agente, apellidado Sarro, que además se negaba a devolverle su documentación.

Algunas de las expresiones que figuran en la denuncia judicial presentada por Saddouki el día son "A mí no me hables en ese idioma; Hasta que no me hables en cristino de aquí no vas a pasar; Como hablas raro y no te entiendo no te puedo dejar pasar". La situación se repitió al día siguiente con el mismo agente, prolongándose durante 15 minutos, hasta que otro agente intervino para que la dejaran entrar.

Ese segundo día, la denunciante consiguió hablar con el capitán de la Unidad, la persona por quien había sido contratada. Según mantiene el capitán la increpó por "defender el catalán --dijo-- que no es tu idioma y que ni siquiera existe, porque unos se lo han inventado".

"LO QUE ME FALTABA, UNA MORA CATALANISTA"

"Lo que me faltaba, una mora catalanista, eso nunca lo he visto en mi vida (...) Y aquí no te quiero ver, así que no vuelvas más (si quieres el catalán pues quédate con el catalán y aquí no vas a pisar más. Tú lo has querido y sabes que aquí en esta casa no hay otra cosa que odiemos tanto como ese maldito idioma y posturas como la tuya", añadió el capitán, según reza la denuncia.

Martí apuntó que por estos hechos, la Oficina de Drets Lingüístics de la OCB ha solicitado una reunión con el delegado del Gobierno en las islas, Ramon Socias, de quien esperan que inicie la pertinente investigación interna a fin de hacer justicia y de evitar que se vuelvan a producir casos similares de discriminación lingüística.

"La clase política siempre habla de que la integración de las personas extranjeras pasa también por el aprendizaje de la lengua propia. Es contradictorio que por eso mismo, por utilizar el catalán, se llegue al insulto. Confiamos en que el delegado del Gobierno actúe en consecuencia, ya que siempre ha demostrado una mayor atención hacia estos temas", señaló Martí.

La base del problema, explicó, es que los habitante de Baleares tienen reconocido legalmente el derecho a expresarse en catalán "siempre", pero sin embargo no existe una obligación para nadie de entenderlos, por lo que, en la práctica, ese derecho no existe. "Los organismos periféricos del Estado --Policía Nacional, Guardia Civil y Juzgados-- son los que más dificultades presentan para usar el catalán con normalidad", concretó. "Esta situación pudo haberse solucionado en la redacción del nuevo Estatut y se dejó pasar la oportunidad", concluyó.

Etiquetes de comentaris: , , ,

dimecres, d’agost 15, 2007

L'atac a l'Iran i les implicacions per Veneçuela


Heinz Dieterich
Dues camarilles de la Casa Blanca lluiten per imposar el projecte de "reordenació" imperialista de l'Orient Mitjà, malgrat els contratemps soferts a l'Iraq. Coincideixen en que la victòria passa pel desmuntatge del règim iranià, però difereixen en els mètodes. Dialècticament entès, contenció versus destrucció és l'alternativa. Veneçuela, per la seva aliança estratègica amb l'Iran, es veurà afectada pel desenllaç del procés.

1. L'estrangulament
El Departament d'Estat de Condoleezza Rice, confia que el creixent estrangulament econòmic, financer, polític i mediàtic, combinat amb la subversió paramilitar --- per exemple, els seus terroristes islàmics Fatah al-Islam al el Líban i Jundullah a Pakistan--- i l'amenaça militar-nuclear, doblegaran al govern de Mahmoud Ahmadinejad o el faran col·lapsar.

La recent acceptació de Corea del Nord, de tancar el seu reactor nuclear a canvi d'ajuda material i la normalització de les relacions polítiques amb Japó i els Estats Units, ha reforçat de manera substancial la política de contenció d'aquesta facció, que considera que un atac militar contra l'Iran portaria més problemes que avantatges. La seva nova mesura, la venda d'armament bèl·lic a Israel i set països àrabs per un valor de 63 mil milions de dòlars, obligarà a l'Iran a una cursa armamentista que no podrà sostenir.

2. El cop militar
L'altra facció, que des del primer govern de George W. Bush ha dominat la política de la Casa Blanca, està composta pels arquitectes del projecte de dominació dels Estats Units d'Euroàsia: els "neoconservadors" (feixistes) del "Project for the New American Century" (PNAC), el complex militar-industrial, les poderoses organitzacions sionistes dels Estats Units, com el "American Israel Public Affaires Committee" (AIPAC) i la classe dominant d'Israel.

Els caps més visibles d'aquesta camarilla són el Vicepresident Richard Cheney, el President de facto dels Estats Units des de l'any 2000, i el Conseller Adjunt de Seguretat Nacional, Elliott Abrams, un dels principals criminals de guerra de l'agressió militar contra el govern sandinista. Aquest grup vol la destrucció militar de l'Iran, forçant per la via dels fets, si fos necessari, la intervenció bèl·lica de Bush. El pla de guerra és el següent.

3. El pla d'atac.
La camarilla bel·licista ha donat llum verda a Tel Aviv per realitzar un atac sorpresa contra les instal·lacions nuclears de l'Iran. L'agressió es durà a terme mitjançant un atac aeri i/o amb míssils creuers disparats des dels submarins israelians. Israel, la cinquena potència nuclear, té tres avançats submarins alemanys "Dofí", que han estat adaptats per llançar coets nuclears en posició submergida.

L'esperança de la camarilla de Cheney és que l'Iran respongui militarment a aquesta agressió. Si no ho fa perdrà la seva autoritat política interna i internacional. I si ho fa, obliga a Bush a llançar un atac convencional o tàctic nuclear contra el règim de la "Revolució islamita" que mutilarà la infraestructura del país i el deixarà llanguir, com a l'Iraq després de 1991.

4. La data d'atac - Deadline 2007
La preparació de l'opinió pública per a aquest escenari porta anys, però augmenta en la mesura en que el cop s'acosta. Cheney havia donat la pauta al gener de 2005, en un canal dels Estats Units MSNBC, dient que "en vista de que l'Iran té una política declarada l'objectiu de la qual és la destrucció d'Israel, els israelians perfectament podrien decidir d'actuar primer, i deixar que la resta del món es preocupi després de netejar l'enrenou diplomàtic."

Fa dos mesos, el ministre de Comerç i anterior ministre de Defensa d'Israel, General Shaul Mofaz, va deliberar amb funcionaris del govern Bush a Washington, sobre el programa nuclear iranià. En aquestes converses va emplaçar a Condoleezza Rice a "aplicar sancions prou severes com per forçar als iranians a canviar la seva política abans de final d'any".

De fet, la fi de 2007 és el límit que Israel i els neoconservadors estan disposats a concedir a Bush. Segons el Canal 2 de la televisió israeliana, Mofaz va deixar clar davant el govern de Bush que Israel bombardejaria les instal·lacions nuclears iranianes cap a fins del 2007, inicis del 2008, en el cas que les pressions de Washington, de la Unió Europea i de l'ONU no aconseguissin que Teheran abandoni les seves activitats d'enriquiment d'urani.

Un mes més tard, Avigdor Lieberman, Ministre d'Assumptes Estratègics i president del partit "Israel La Nostra Casa", va revelar --- després de reunir-se amb funcionaris de l'OTAN i de la Unió Europea--- que havia rebut el permís tàcit d'Europa i dels Estats Units per a un atac militar contra les instal·lacions nuclears de l'Iran: "Si iniciem operacions militars contra l'Iran, aleshores la UE i els Estats Units ens recolzaran", va afirmar Lieberman a la ràdio de l'exèrcit israelià.

El ministre va agregar que les potències de l'Occident reconeixen la severitat de l'amenaça nuclear contra Israel, però que els conflictes a l'Afganistan i l'Iraq "impediran que els líders dels països europeus i dels Estats Units... usin la força per destruir les instal·lacions nuclears de l'Iran", encara en el cas que la diplomàcia falli. El missatge de l'OTAN i de la Unió Europea és, en paraules del ministre, que Israel "ha de prevenir l'amenaça" de l'Iran. (Israel Today, 11.7.2007.)

5. La justificació de l'atac.
Tot agressor bèl·lic requereix una justificació per controlar l'opinió pública. Quan aquesta apologia no existeix, ha d'inventar-la, tal i com va fer Cheney a l'Iraq amb les suposades armes de destrucció massiva. Però, en aquest cas, Israel i Washington no necessiten construir l'apologia del bellum iustum (guerra justa), perquè el president iranià els li ha presentat en safata d'argent amb les seves antiètiques i estúpides declaracions sobre la inexistència de l'holocaust nazi i la propera destrucció de l'Estat d'Israel. És més, no només els ha proporcionat el pretext propagandístic necessari para el cop, sinó la base jurídica d'un casus belli: la guerra preventiva per avortar una agressió planejada.

6. Fi de l'hegemonia veneçolana
Norman Podhoretz, membre del grup feixista de Cheney, va resumir recentment a The Wall Street Journal, "Les raons per bombardejar l'Iran". La principal és que Teheran cerca "el reemplaçament de l'actual ordre internacional". Havent-se declarat Veneçuela aliat estratègic de l'Iran compartint el projecte d'un nou ordre internacional sense la supremacia dels Estats Units, una eventual desfeta de l'Iran tindria un cost polític considerable per al govern bolivarià de Veneçuela; tant més, que coincidirà amb l'afebliment estructural de la influència veneçolana en la integració subcontinental que s'evidencia en els últims posicionaments geopolítics de Kirchner i Lula.

Defensant la seva política d'acostament de Mèxic al Mercosur, Kirchner va dir durant l'última visita del President Chávez, el 6 d'agost: "Creiem en la consolidació del Mercosur, creiem que l'aportament de Veneçuela és molt important, però més enllà del contingut polític ideològic de cada país, pensem que és molt important acostar a la germana República de Mèxic". El missatge de la parella Kirchner no podria ser més clar: guanyarem les eleccions d'octubre 2007 amb el suport de Washington, Madrid, Tel Aviv i de la City, però no amb el bolivarianisme, l'ALBA o el socialisme cristià de Caracas.

Més clar va ser Lula pel que fa a l'admissió plena de Veneçuela al MERCOSUR i els respectius comentaris del President Chávez sobre "la dreta" brasilera: "Per entrar cal tenir regles. Per sortir, no hi ha regles. Si no vol quedar-se, que no es quedi".

Els inequívocs posicionaments de Lula i Kirchner indiquen la fi de l'hegemonia relativa de la que el President Chávez va gaudir durant un cert temps en el desarrollisme regional llatinoamericà. No es trencarà l'aliança de creixement continuat perquè li convé a ambdues bandes. Però, Brasil i l'Argentina, recuperats de les seves crisis temporals, no acceptaran interferències de Caracas en els seus models d'acumulació ni en els seus projectes geopolítics.

Tant de bo que les diplomàcies de Veneçuela, Cuba i Bolívia estiguin a l'alçada d'aquest nou desafiament estratègic!

www.fabrica.cat

Etiquetes de comentaris: , , , ,