divendres, de gener 29, 2010

Las cebras de Gaza

dimecres, de gener 27, 2010

Las cebras de Gaza



Un país al que se accede, o se huye, por túneles. Una tierra donde las cebras son pintadas. Unas imágenes que Spielberg nos regala y donde su protagonista judío huye de las tropas para perderse en el zoológico de Gaza. Underground de Kusturica. Roma de Fellini. Gaza de Israel. Gaza de Palestina.

Un país donde, a pesar de todo, la vida es bella. Aunque no lleguen los tanques norteamericanos a salvarlos. Un lugar, un no-lugar, donde brota la vida y se pintan los sueños para que los niños sean inocentes todavía. Entre las ruinas, entre los túneles, entre los muros, debajo del cielo y frente al prohibido mar mediterráneo. Ese país es Palestina. Ese lugar es Varsovia en 1943. Perdón, quise decir Gaza en el 2010.

Como lo canta Shadia Mansour.

Tenemos en esta tierra

lo que hace que la vida valga la pena.

El aplauso de la gente

a aquellos que enfrenta la muerte

con una sonrisa.

Y el miedo de los tiranos

a las canciones.

Madre de todos los inicios

madre de todos los finales.

Mahmoud Darwish recita sus versos desde lo profundo de la tierra.


Ah... y por cierto... las cebras son burritos pero no se lo digan a los niños...

////

A country to which you arrive, or you flee, through tunnels. A land where the zebras are painted. Some images that Spielberg gives us and where their Jewish protagonist flees the troops to be lost in the zoo of Gaza. Kusturica's Underground. Fellini's Rome. Gaza of Israel. Gaza of Palestine.

A country where, in spite of all, life is beautiful. Although the American tanks don't arrive to save them. A place, a not-place, where sprouts life and the dreams are painted so that the children can be innocent still. Among the ruins, among the tunnels, among the walls, under the sky and in front of the prohibited Mediterranean sea. That country is Palestine. That place is Warsaw in 1943. Pardon, I meant Gaza in the 2010.

As it sings Shadia Mansour.

We have in this land

what makes life worth living.

The applause of the people

to those who face death

with a smile.

And the fear of the tyrants

to the songs.

Mother of all starts

Mother of all ends.

Mahmoud Darwish recites its verses from the deep of the land.

Oh... and certainly... the zebras are donkeys but don't tell the children...

////

Un país al que s'accedeix, o es fuig, per túnels. Una terra on les zebres són pintades. Unes imatges que Spielberg ens regala i on el seu protagonista jueu fuig de les tropes per a perdre's en el zoològic de Gaza. Underground de Kusturica. Roma de Fellini. Gaza d'Israel. Gaza de Palestina.

Un país on, malgrat tot, la vida és bella. Encara que no arriben els tancs nord-americans a salvar-los. Un lloc, un no-lloc, on brolla la vida i es pinten els somnis perquè els xiquets siguen innocents encara. Entre les ruïnes, entre els túnels, entre els murs, sota cel i enfront del prohibit mar mediterrani. Aquest país és Palestina. Aquest lloc és Varsòvia en 1943. Perdó, vull dir Gaza en el 2010.

Com ho canta Shadia Mansour.

Tenim en aquesta terra

el que fa que la vida valga la pena.

L'aplaudiment de la gent

a aquells que enfronten la mort

amb un somriure.

I la por dels tirans

a les cançons.

Mare de tots els inicis

mare de tots els finals.

Mahmoud Darwish recita els seus versos des del profund de la terra.

Ah... i per cert... les zebres són burrets però no l'hi ho digau als xiquets...

Etiquetes de comentaris: