dilluns, setembre 15, 2014


diumenge, agost 03, 2014

Especial Palestina en Radio Malva
 

divendres, agost 01, 2014

غزة · فلسطين

حياة · شكر · صْبِر 

123 images 

dimecres, juliol 30, 2014

Entrevista en Radio Klara sobre Gaza
Con Josefina Juste
 

dilluns, juliol 28, 2014

El principal objetivo en Gaza son los civiles
Entrevista en Rebelión.org por Enric Llopis


Sota les bombes de Gaza.
Xavi Sarrià a Vilaweb.


Sona l'Skype. David em truca des de Gaza. 'Fa un dia estranyament blau', diu. 'És curiós --continua--, ací entre palmeres i cases baixes, els paisatges em recorden València.' M'alegra escoltar-lo. Estàvem preocupats per ell. Fa dos mesos i mig que és a la franja preparant el seu nou documental. Els bombardeigs l'han agafat per sorpresa i s'ha quedat atrapat en aquest petit territori. Com quasi dos milions de persones durant els vuit anys de blocatge il·legal. 

David s'ha convertit en un dels pocs testimonis que supleixen sobre el terreny la falta de corresponsals internacionals. Parlem de novetats d'ací i d'allà i de sobte em talla: 'Un F16!' 'Tot això és molt bèstia', explica. 'Vaixells, tancs, "drones", helicòpters...'. Diu que se senten impactes de dia, però que de nit és un infern. Les bombes cauen sobre els edificis precaris. En dues jornades han deixat més de vuitanta morts i sis-cents ferits. No els ve de nou. L'operació israeliana de l'any 2009 va costar la vida de més de mil tres-cents i la del 2012, de cent seixanta més. La majoria civils. 'Però la gent no se'n lamenta', afegeix. 'Hem de perseverar', li diuen uns veïns acostumats a les males notícies. I m'explica que les famílies són com xarxes que es protegeixen entre elles. Per força, pense. 'Quan es mor un xiquet en naix un altre. Quan un es queda orfe, el recull el seu oncle', continua ell. I em conta més anècdotes que trenquen clixés. 'Saps que malgrat tot hi ha un índex d'alfabetització del 93%?' Ara m'envia un enllaç amb fotografies preses per ell mateix just abans dels bombardeigs. Instants de supervivència combatuda amb resiliència. 

Em torna a tallar. 'Un coet!', exclama. És un dels projectils que llancen les milícies palestines en aquest conflicte del tot desigual. 'Va cap al mar!' Es veu que l'han disparat cap als vaixells de guerra israelians. 'M'hauré d'apartar de la finestra. L'exèrcit no tardarà a respondre.' I aleshores aquella sensació de traspassar encara més la pantalla dels telenotícies. Aquella por de patir la desgràcia de prop. Aquella empatia que et recorda que hi ha indrets on la vida val menys que la bala que et mata. Ho va dir Galeano parlant dels invisibles de l'altra banda del món. Però es podria referir als de la nostra Mediterrània. Allí, entre palmeres i cases baixes, desenes de persones moriran aquesta nit sota les bombes. David m'ho explicarà demà. Amb la mateixa veu d'avui. Espere.

Entrevista en Radio 3 sobre la vida en Gaza.
Programa Coordenadas dirigido por Esther Ferrero.
 
Gaza.


dimecres, juliol 23, 2014


Gaza, la vida continúa
 


Levante-EMV:

123 imágenes de amor y guerra en Gaza:
https://www.flickr.com/davidsegarra/

dissabte, maig 10, 2014

Breu crònica de Gaza


Entre els deserts del Negev i el Sinai ha florit durant mil·lennis l'oasi de Gaza. Una de les ciutats més antigues en una de les terres més disputades. El seu símbol és el Fènix​​. Palestina reneix permanentment dels seus focs i cendres.


Els seus gairebé dos milions d'habitants viuen tancats hermèticament per mar, terra i aire. Els analitzen satèl·lits des del negre espai. Els observen caces bombarders F-16, avions no tripulats i globus de vigilància des dels cels. Els volten vaixells de guerra al mar. 
Els vigilen les vintiquatre hores del dia franctiradors, blindats, tancs i torres de control robotitzades.


En arribar la primavera, els llauradors llauren les seues terres, els pescadors pesquen al mar i els joves preparen els seus exàmens. Les mares i els pares tenen cura i eduquen els seus fills. I els vells tenen cura de tots. També de les històries.


I cada matí, s'escolta la crida a l'
oració, el cant dels ocells, les rialles dels xiquets, les turbines dels caces, la dolçaina i el tabal dels músics que anuncien casaments i l'ocasional soroll d'un cotxe, un ruc o un venedor ambulant.


D'aquesta manera, la gent neix, s'enamora, estudia, aprèn, creix i mor. I cada acte vital és un esforç suprem. Perquè a Gaza cada pas pot ser l'últim.


Així, cada dia, cada matí i cada nit, donen gràcies a la vida.





Gaza. Maig 2014.


La vida continua. 123 imatges d'amor i guerra:
https://www.flickr.com/photos/davidsegarra/ 

Breve crónica de Gaza


Entre los desiertos del Negev y el Sinaí ha florecido durante milenios el oasis de Gaza. Una de las ciudades más antiguas en una de las tierras mas disputadas. Su símbolo es el Fénix. Palestina renace permanentemente de sus fuegos y cenizas.

Sus casi dos millones de habitantes viven encerrados herméticamente por mar, tierra y aire. Los analizan satélites desde el negro espacio. Los observan cazabombarderos F16, aviones no tripulados y globos de vigilancia desde los cielos. Los cercan barcos de guerra en el mar. Los vigilan las veinticuatro horas del día francotiradores, blindados, tanques y torres de control robotizadas.

Al llegar la primavera, los campesinos labran sus tierras, los pescadores faenan en el mar y los jóvenes preparan sus exámenes. Las madres y los padres cuidan y educan a sus hijos. Y los viejos cuidan de todos. También de las historias.

Y cada mañana, se escucha el llamado al rezo, el canto de los pajaros, las risas de los niños, las turbinas de los cazas, la dulzaina y el tambor de los músicos que anuncian bodas y el ocasional ruido de un coche, un burro o un vendedor ambulante.

De esta manera, la gente nace, se enamora, estudia, aprende, crece y muere. Y cada acto vital es un esfuerzo supremo. Porque en Gaza cada paso puede ser el último.

Así, cada día, cada mañana y cada noche, dan gracias a la vida.


Gaza. Mayo 2014.

La vida continúa. 123 imágenes de amor y guerra.
https://www.flickr.com/photos/davidsegarra/