La riquesa dels pobres
El dissabte és l'aniversari de la iaia. Es celebra la seua vida, xicoteta i enorme. Són setanta anys de resistència. Ella és la dona del barri que no es rendeix. No s'ho podria permetre. El barri sencer es manté sobre ella. Ella és el fonament i l'arrel. El seu marit va caure l'any passat. Una bala perduda. Una d'eixes que sempre troben algú. La guerra silenciosa dels pobres. La manca de treball, la pobresa i la desesperança a voltes s'apoderen dels més joves de la familia. La violència és l'únic bitllet d'eixida. I la iaia tem que els seus nets no tornen al matí. Que els seus somnis desperten en un toll roig entre el carreró i la cantonada.
Però avui és dissabte i entorn a la iaia la familia sencera es reuneix. Els tios, cosins i nebots ballen desenfrenats els vells ritmes de la terra africana i el mar carib. La sala trona vibrant i humida. La música, el calor i l'alcohol reuneixen els cossos. Els xiquets corren a l'altura de genolls i cintures aprenent el joc del ball i repartint pa amb crema d'all. Els avis llueixen l'experiència i l'energia que perdura. Els tios, i sobretot les ties, gaudeixen la llibertat de la festa i es contornegen al límit del matrimoni i la llei de la gravetat. Però són els cosins i les nebodes qui desperten a la vida abraçats i enamorats. Lent o ràpid, el ritme els junta i uneix, obrint i tancant els seus ulls en somriures d'éxtasi. Prometent amors possibles i belleses segures.
En la madrugada la mort torna a cridar a la porta. Però avui no és el dia. Aquesta nit la mateixa pistola evitarà la bala. Que no entre a la festa. Que respecte a la iaia. Que no trenque els abraços de tantes persones d'una familia i de tot un barri. Avui no volen ni sang ni dolor. Avui és dissabte i l'alegria és sagrada. Ell ball, la passió i la comunitat són la riquesa dels pobres.
I és que paradoxalment la possessió dels diners és propietat d'uns pocs, però el foc de la vida és privilegi d'uns molts. La iaia del barri, com totes les matriarques, ho sap molt a dins seu i callada guarda el secret de la vida. Que altres guarden el crit de la mort.
Però avui és dissabte i entorn a la iaia la familia sencera es reuneix. Els tios, cosins i nebots ballen desenfrenats els vells ritmes de la terra africana i el mar carib. La sala trona vibrant i humida. La música, el calor i l'alcohol reuneixen els cossos. Els xiquets corren a l'altura de genolls i cintures aprenent el joc del ball i repartint pa amb crema d'all. Els avis llueixen l'experiència i l'energia que perdura. Els tios, i sobretot les ties, gaudeixen la llibertat de la festa i es contornegen al límit del matrimoni i la llei de la gravetat. Però són els cosins i les nebodes qui desperten a la vida abraçats i enamorats. Lent o ràpid, el ritme els junta i uneix, obrint i tancant els seus ulls en somriures d'éxtasi. Prometent amors possibles i belleses segures.
En la madrugada la mort torna a cridar a la porta. Però avui no és el dia. Aquesta nit la mateixa pistola evitarà la bala. Que no entre a la festa. Que respecte a la iaia. Que no trenque els abraços de tantes persones d'una familia i de tot un barri. Avui no volen ni sang ni dolor. Avui és dissabte i l'alegria és sagrada. Ell ball, la passió i la comunitat són la riquesa dels pobres.
I és que paradoxalment la possessió dels diners és propietat d'uns pocs, però el foc de la vida és privilegi d'uns molts. La iaia del barri, com totes les matriarques, ho sap molt a dins seu i callada guarda el secret de la vida. Que altres guarden el crit de la mort.