Salut,

t'escric perquè estic preparant un documental, i un llibre, sobre la saviesa popular dels valencians i les valencianes.

I volia demanar-te ajuda per trobar els i les protagonistes.

En aquest temps de crisi, i canvi, pense que ens cal reflexionar i retrobar-nos amb els nostres orígens. Pense que és temps de preguntar als nostres majors i de conèixer el nostre país per estimar la terra. S'apropen, potser, temps de renaixement. Però sense l'experiència, el passat i el coneixement dels que ja han viscut molt més que nosaltres, caminarem sense fonaments.

L'objectiu és fer-ne un documental, i un llibre, que recupere les històries i les experiències d'una selecció d'homes i dones anònims, guardians de la saviesa popular. Persones, principalment d'origen rural i popular, homes i dones, des del Maestrat fins el Vinalopó. A través de les seues històries coneixerem la vida rural, el nostre passat, la nostra cultura, la terra, la natura i les nostres comarques.

Ens interessen persones que hagen viscut experiències de dificultats i superació, coneixedors de la terra, de la cultura i la saviesa popular. L'objectiu és reconstruir una mica el vincle trencat entre els pobles i les ciutats, entre els majors i els joves. Volem contar-li a les noves generacions com es vivia abans de la modernitat i la tecnologia. I aprendre les lliçons per al present d'allò bo i allò dolent de la història dels valencians i les valencianes.

+

Possibles entrevistats:

Expresos del franquisme i el nazisme.

Pastors.

Espardenyeres.

Comares.

Cantaores i balladores.

Mestres de la República.

Pescadors.

Artesans i coneixedors dels jocs tradicionals.

Muixaranguers.

Perxadors de l'Albufera.

Masovers dels Ports, Calderona, Espadà.

Gent de les valls de La Gallinera, Ebo, Pop.

Palmeral d'Elx.

Gent de Tabarca.

Gent de les salines.

Pioners de l'escola en valencià.

Edat mínima seixanta anys. Millor cap a dalt... ;)

Prioritat d'origen rural i popular.

Busquem especialment dones ja que la història malauradament ens les amaga i voldríem fer-les justícia.

Per al llibre ens interessen sobretot la gent d'origen humil i rural. Perquè des de la dreta i l'esquerra sempre ens han contat la història des dels intel·lectuals, els polítics, els grans artistes... I volíem recollir la saviesa de la gent senzilla. Així com també la resiliència i la fortalesa davant les dificultats... Com a aprenentatge per l'avui...

Per exemple: no un professor universitari de capital, sinó un mestre rural d'escola... No un músic reconegut, sinó els iaios que encara recorden les cançons i els ritmes tradicionals...

+

La major part dels entrevistats seran anònims. I una altra part, per determinar però menor, seran persones amb una major projecció com, per exemple podríen ser tres Vicents: el pare Vicent Micó de Turballos, Vicent Martí d'Alboraia, Vicent Torrent, d'Al Tall...

+

Abraçades des de Bétera, als peus de la serra Calderona.

David Segarra Soler.

16 de juny de 2015.

Aquesta imatge és d'internet i només està com a referència.

Hola David,

avui era un d'aquests diumenges en què fas molts plans, però la teua xiqueta es posa malalta i toca quedar-se a casa. Li he donat a Pau una cullerada de xarop i mentre vigilava la seua temperatura he agafat el teu llibre. L'he llegit sencer, i no he pogut parar de plorar, aclaparada per una barreja de ràbia, pena, emoció i esperança. I sorpresa molta sorpresa, de prendre consciència de com de prop estem valencians i palestins, i de tantes coses com tenim en comú.

I les mares, les nostres mares, a una banda i altra de la Mediterrània, és igual que siga Rihab de Gaza o Carme de Burjassot. Ahir vaig dinar amb la Carme Salvador i em va parlar amb molta estima de tu.

Avui després de llegir el teu llibre, sóc conscient de què aquell dia estàvem defensant, molt més del que pensàvem.

En fi, moltes gràcies per fer el llibre,

Maria Isona.

Reconstruint Fuster.

26 d'abril 2015.

Sueca.

Postdata:

Adjunte foto de la concentració que vam organitzar el juliol de 2014 a Sueca contra l'atac de l'Estat d'Israel a Gaza. A la imatge està la meua filla Pau, amb la seua amiga Ahlam amb un cartell que van fer elles juntes.

Units, som la tempesta

La nostra, la història dels valencians, és una història antiga. Al llarg d’anys, al llarg de dècades, i al llarg de segles, molts han intentat que ens sotmetérem. El 1492, mentre Amèrica era conquerida, els valencians jueus vam ser expulsats de la nostra pròpia terra. El 1609 van deportar-nos a 130.000 valencians per ser musulmans. I des del 25 d’abril de 1707, a sang i foc, ens persegueixen per ser com som. Per ser valencians. De nou, el 1939 ens van bombardejar, afusellar i empresonar. Amb la transició de 1978 ens van enfrontar germà contra germà. I hui, segueixen saquejant-nos, dividint-nos i humiliant-nos.

Les èpoques van canviant, però són sempre els mateixos. Els de dalt. Els conqueridors. Els botiflers. I els seus serfs: els que accepten la dominació i col·laboren en l’esclavitud. Nosaltres, els d’ací, ens hem dit de moltes maneres: ibers, andalusins i valencians. I ens han volgut fer desaparéixer sempre. Als camps i les muntanyes, a la Calderona, a Espadà, a la Mariola, al Maestrat, als Ports i a Cortes de Pallars, hem resistit segles. Al segle XVIII quan els Àustries dubtaven i ens traïen, els maulets anàrem més enllà i vàrem crear un exèrcit popular de llauradors i treballadors. Al segle XIX ens revoltàrem i Madrid envià les seues tropes a assetjar i assaltar la València de les barricades. Al segle XX vàrem ser un dels principals centres de revolucions i resistències llibertàries contra els feixismes.

D’aquestes gestes i epopeies no n'hi han pel·lícules. Ens l’amaguen, la història nostra. Els conqueridors ens diuen que els vells moriran i que els joves oblidaran. Malgrat tot, la nostra història s’ha transmés de boca en boca. Antigues cançons i vells manuscrits han passat de mà en mà. I hem parlat i conservat la nostra llengua i costums al llarg de segles de prohibicions. Pocs pobles podran recordar tantes lluites, tant coratge, tanta paciència i tants patiments. Una història silenciada la nostra. La història de la valentia dels valencians i les valencianes.

Però que no s’equivoquen. Som un poble de llauradors, obrers, músics, artistes i mestres. Som els fills de la memòria. Els fills de la terra. De la terra que la mare de Vicent Martí li va ensenyar que és sagrada. Som els fills d’un silenci antic, sí. Som aquells que renaixen de les cendres. Som els fills i les filles de Basset i El Palleter. Som els de la terra d’Al Russafí, de Renau, d’Estellés, d’Ovidi, d’Al Tall, de Miquel Grau i de Guillem. I això, no és poca cosa.

Així que, com hem arribat a la situació que hui en dia els valencians som objecte de burla, mofa i menyspreu? Serà que uns anys de mals governs anul·len segles de dignitat? Serà cert que els diners i els plaers ens han corromput i vençut? Serà veritat que som un país de meninfots, arrogants, ineptes, covards, addictes i egoistes? Som tal com ens pinten els diaris i les televisions? Som una terra de lladres, bufons, venuts i degenerats? Aguantarem més insults i humiliacions? Fins quan la vergonya? Fins quan?

Perquè ara, després de l’orgia ve la ressaca. Com és inevitable, la crisi comença a posar tot al seu lloc, de manera brutal. El miratge de l’opulència i el consum es trenca en mil pedaços. El somni del progrés, el narcisisme i l’hedonisme, es desfà. El despertar és violent i dolorós. Com ho és tota malaltia. I tot part. Arriba l’hora de la caiguda. I d’aquesta l’alçament. De la mort naix la vida. Perquè aquesta, no és una crisi econòmica. És molt més. És una crisi civilitzatòria. Arriba l’hora on les aigües estancades es desborden i tornen als seus llits naturals. Arriba l’hora que els arbres tornen a créixer sobre les ruïnes del seu món. Comencen ja a caure gotes del cel. Després d’anys de sequera venen les pluges, les tempestes, les turmentes. Creix el riu, creix el bosc, creix l’horta i tornen els animals a les muntanyes. La vida es renova. I tot això són signes. No de canvi. No només. Si no de retorn. Retorn a l’origen, als cicles naturals i a allò que hem sigut, si volem: gent humil, orgullosa, alegre, treballadora i combativa. Gent que ens estimem la terra i la nostra manera de ser. Massa vegades ens han subestimat i ens han cregut vençuts.

Però un segle més, els diguem no. Nosaltres no som ja d’eixe món. I comencem el camí de retorn a nosaltres mateixos. Arriben temps de somniar els somnis dels nostres avantpassats i dels joves que vindran. “Avant, sempre avant”, perseverant com ens ensenya el pare Vicent Micó. Són temps de recordar que separats no som res: simples gotes que s’assequen a la sorra. Però units, units hi som molt més. Units, som la tempesta.

Als peus de la Serra Calderona.