Hem d’escriure igual als vells mitjans que a internet?

La transformació del llenguatge i els gèneres periodístics és una conseqüència inevitable de l'aparició de mitjans de comunicació a la xarxa. La interactivitat, el multimédia i la participació són els fonaments. Els periodistes i els mitjans independents hi tenim molt a dir i a aprendre.

David Segarra

L’aparició d’internet ha provocat una revolució en tot el procés comunicatiu i periodístic. Per a la premsa tradicional s’ha aguditzat una crisi que es venia arrosegant des de fa temps: la pérdua de credibilitat per la concentració empresarial i allunyament de la societat, així com la baixada de vendes en el cas de la premsa escrita.

1. Internet i la premsa al ciberespai es caracteritzen per:

Pluralitat: Els vells mitjans empresarials han de competir amb nous mitjans nascuts al si de la xarxa, i alhora amb mitjans alternatius que poden competir amb una mica més d’igualtat d’oportunitats al reduïr-se les despeses. Especialment cal destacar l’aparició del periodisme cívic i de la possibilitat per a qualsevol d’editar weblogs. Ara els mitjans i els periodistes tenen molt més difícil amagar i ocultar realitats que corren de manera lliure i massiva per internet. Les pròpies fonts emiteixen directament, així com els que abans només podien ser lectors passius.

Multimédia: La confluència de tots els mitjans: escrit, fotogràfic, ràdio i televisió, provoca que els mitjans i els periodistes s’hagen vist obligats a adaptar-se a un periodisme amb diversos nivells complementaris. Les televisions a la web ofereixen text, audio i imatge de video, però resulta que les ràdios i els periòdics també. I els nous mitjans com Vilaweb o els mitjans alternatius ho venen fent des de el seu mateix naixement. El periodista d’avui necessita ser multidisciplinar i capaç d’una adaptació i formació continua en un món accelerat tecnològica, política i culturalment.

Interactivitat i participació: Internet permet, i per tant obliga, trencar la línia tradicional unidireccional Emissor-Receptor. Allò que a l’inici van impulsar els mitjans alternatius com van ser xats, debats, comentaris a les notícies o publicació de fotografies i textos dels lectors ha sigut ja adoptat pels mitjans convencionals. El periodista cau de la torre de marbre i es veu obligat a conversar i a escoltar la pleb. El periodisme es transforma d’un monòleg total a l’inici d’una conversació.

Col·laboratiu: Els mitjans ja no només cal que citen la font. A internet és necessari posar els links-vincles directes provocant que un mitjà estiga redirigint-te cap a altres punts de la xarxa. La navegació és una de les claus. D’aquesta manera les aliances entre empreses, mitjans i webs és inevitable. A un nivell ciutadà l’aparició de sistemes col·laboratius com els wikis o mitjans redactats en la seua majoria pels lectors com indymedia.org o lavanc.com que alhora col·laboren entre ells fa néixer el lector participatiu i les xarxes de mitjans afins.

Inmediatesa i universalitat: 24 hores al dia i a tot el planeta. Així és com s’estén la informació a la xarxa global, i a aquesta realitat, només comparable en el passat a la cadena CNN, és a la qual s’estan adaptant els mitjans. Avui les webs s’actualitzen permanentment i tenen un impacte mundial. El periodista cal que siga conscient d’aquesta realitat: quan escriu no ho fa només per als lectors d’una determinada ciutat o país, sino que el receptor és ara qualsevol persona a qualsevol lloc del món que entenga la seua llengua.


2. Aparició del periodisme ciutadà:

Les característiques pròpies d’internet han permés l’aparició de noves formes de periodisme i comunicació que transformen la manera d’informar i que afecten tant al periodisme en general com al periodista en concret.

L’aparició de les multituds intel·ligents (cooperació de superusuaris o ciutadans actius a internet) revolucionen la manera de treballar dels periodistes, que si no s’adapten i aprofiten les seues estructures, poden ser superats per aquells.

De l’11 al 13 de març davant de les mentides del govern respecte a l’atemptat d’Atocha, la majoria de grans mitjans es van plegar a les pressions i van publicar la falsa tesi de l’autoria d’ETA. Van ser els mitjans alternatius, els blogs i els superusuaris qui es van aliar en una multitud cooperativa que va poder estendre de manera massiva, d’internet als carrers, la demanda de conèixer la veritat i responsabilitzar el govern. A València, cap mitjà va informar, ni qüestionar la versió oficial. Només l’aliança entre radioklara.org, lavanc.com i una gran quantitat d’activistes polítics i cibernautes va poder mobilitzar milers de persones als carrers per exigir una informació veraç. Mentre els periodistes tradicionals restaven desorientats dins les seues redaccionws, desenes de periodistes-ciutadans estaven unint les mobilitzacions del carrer, els dubtes i hipotesis sobre l’autoria de l’atemptat amb internet a través de textos, audio i imatges. La cobertura alternativa es va produïr permanentment, inmediatament i de manera col·laborativa, participativa i multimédia. En eixos dies l’audiència del xicotet periòdic alternatiu lavanc.com es va apropar a la de la web de Levante, principal diari valencià.

En canvi al 2005, durant la cobertura dels atemptats a Londres, els mitjans ja havien aprés la lliçó. Havien aprés que a internet no es pot aturar el flux d’informació, i que el seu paper és precissament controlar-ho canalitzant-lo. D’aquesta manera les webs dels grans mitjans demanden actualment la col·laboració dels seus lectors per a que els envien fotografies, videos, opinions i relats. D’aquesta manera els mitjans s’iniciaven realment en el ciberperiodisme. Els periodistes entenien que ara per a redactar les seues notícies, tenien que tindre en compte no només a les fonts oficials, però també a la ciutadania.

Així es produeixen diversos canvis que els mitjans i periodistes han de tindre en compte com ens mostra Juan Varela de Periodistas 21:

La informació és una conversa: és a dir un diàleg bidireccional. El periodista construeix les seues informació permanentment, modificant-les en base també a les aportacions de lectors i superususaris. El periodista cal que incidisca en la conversa, l’anime i recollisca els seus fruits.

Superusuaris: l’aparició de ciutadans actius, malgrat no ser periodistes, provoca un flux informatiu i polític que no es pot obviar. Aquestes persones són una fussió entre activistes i líders d’opinió i al periodista l’interessa establir aliances amb elles si vol mantindre la legitimitat i la credibilitat.

Weblogs i mitjans alternatius: serveixen al periodista per ampliar les seues fonts i poder entendre millor la realitat des de punts de vista extremadament diversos. També serveixen per pulsar l’opinió de les comunitats virtuals i de sectors ciutadans amb opinions pròpies.



2. Adaptació del periodisme a la xarxa:

Els periodistes que treballen a internet tenen origens diversos: ens trobem amb els vells periodistes que intenten adaptar-se al nou mitjà, als joves periodistes que han començat treballant a internet, als joves periodistes alternatius i als periodistes independents que treballen des d’internet. Tots ells tenen uns potencials i febleses pròpies. Però el que tots representen és la nova societat en xarxa que Manuel Castells descriu. Tots ells tenen ara altres directius importants: el públic, els lectors, l’audiència, les multituds i els superusuaris. Vicent Partal opina que "el periodista té, tindrà, per funció endreçar el flux informatiu i crear canals a través dels quals la gent puga entendre on és aquella informació que cerca i necessita. Informació que ell no ha creat, que ha estat creada per les fonts, però que ell ha descobert i posa de relleu, fins i tot (i aquesta és una eina vella) posa en context".

Per altra part, avui el ciberperiodista sap exactament quanta gent llig els seus articles i es sotmet, com la televisió, al judici de l’audiència. De la mateixa manera el periodista al publicar una notícia sap que serà comentada, discutida i complementada pels propis lectors a través de la web o el correu electrònic o inclús mitjançant weblogs creats a tal efecte. Aquests canvis s’han de veure, no com una amenaça, sino com una oportunitat.


3. Nou canal, nou llenguatge, nous géneres:

Amb l’aparició, al seu moment, de la ràdio i televisió, els mitjans van evolucionant, i per tant el seu llenguatge i formats. Internet hereta el conjunt de tradicions periodístiques i crea de noves. Les condicions i possibilitats que ofereix la xarxa generen nous usos i maneres de comunicar-se. La no-linealitat, la interactivitat i el diàleg provoquen el naixement de nous géneres i d’una transformació de la manera de treballar-los. Els vincles, l’hipertext, els infogràfics animats converteixen els antics géneres en elements d’un tot informatiu, trencant l’aïllament dels articles per convertir-se en branques d’un mateix bloc temàtic hipervinculat i multimèdia.

D’aquesta manera el desenvolupament d’un esdeveniment d’actualitat comença amb informacions breus i les primeres fotografies. Poc a poc es va contrastant la informació i vinculant-la a fets i protagonistes passats relacionats. L’anàlisi comença a desenvolupar-se. El text amb la primera notícia és un vincle més de tot un arbre informatiu que anirà sumant infogràfics, video i audio, més tot tipus de géneres escrits com la notícia, la crònica, el reportatge i l’opinió. Tot en conjunt s’estructura com un monogràfic o bloc temàtic interelacionat.

Però també la pròpia manera d’escriure s’adapta al nou canal i a l’element físic de la pantalla de l’ordinador amb característiques molt diferents al paper o la mateixa televisió. Degut a les condicions d’emissió de llum i radiacions dels monitors la lectura és més difícil i els textos es van reduïnt a unes aproximàdament 25 línies. El text es recomana que s’escriga amb frases curtes, clares i concises.

Malgrat la reducció de l’extensió dels articles no per això es redueix la informació, ans al contrari augmenta gràcies als hipervincles a les fonts i tot el context de la notícia. Es tracta de desglosar al màxim la informació, tenint la possibilitat de passar als aspectes que més interessen al lector amb un simple link. El que ja es va iniciar fa temps al paper de potenciar la fotografia i els elements gràfics esdevé norma obligatòria a internet.

El que sí és cert és que els mitjans a internet són eminentment informatius i la inmediatesa fa que com passa a la televisió, no valore i no siga el mitjà idoni per al periodisme literari a l’estil de Kapuscinski, García Márquez o Galeano, que segueixen llegint-se millor a un periòdic de paper o a un llibre.

Els nous géneres:
Els géneres tradicionals s’adapten paulatinament al nou mitjà amb un nou llenguatge, però allò més relevant és la generació de nous géneres, impensables fins el moment.

Fòrum:
Centre de debat que, amb la moderació, o no, d’un periodista, es discuteixen les notícies, l’actualitat política o qualsevol tema d’interés que proposa el mitjà. Com els antics Ateneus, els fòrums esdevenen centres d’intercanvi d’idees i informació que en molts casos li serveixen al mitjà i els periodistes per pulsar l’opinió de la societat o per obtindre noves informacions.

Xat:
Similar al fòrum, però amb la diferència que es produeix en un horari determinat, convertint-se per tant en un debat o discussió en temps real. En ell pot participar algun periodista o personatge d’actualitat en nivell d’igualtat amb els lectors.

Entrevistes dels lectors:
Com el xat, s’anuncia en un dia i hora concreta l’entrevista a un personatge d’interés on seran els lectors qui faran de periodistes entrevistadors. D’aquesta manera les limitacions i punt de vista del periodista s’espandeix a les múltiples possibilitats que dona l’accés dels lectors. Com en els anteriors formats, el mitjà pot censurar o filtrar les aportacions, tal i com es fa amb les trucades a ràdio i televisió.

Notícies dels lectors:
En alguns mitjans comercials innovadors i en altres mitjans alternatius existeix la possibilitat de que els propis lectors siguen autors i editors de les seues notícies. Així, els lectors envien ressenyes d’actes polítics o culturals, en ocasions acompanyats de fotografia. El mitjà pot elegir fer-ne un filtre basat només en el respecte i l’educació o, com fan els mitjans comercials, en base a criteris empresarials i polítics.