divendres, d’octubre 31, 2008

La xicoteta història del periòdic L'Avanç



Video realitzat al 2002 per celebrar els 3 anys de vida del periòdic independent L'Avanç fet al País Valencià. Un dels primers treballs audiovisuals de Vicent Chanzà i David Segarra que anys després formarien Guarataro Films a Veneçuela.

Etiquetes de comentaris: , ,

diumenge, de març 30, 2008

Entrevista a Gonzalo Gómez de Aporrea.org


www.Tu.tv

Etiquetes de comentaris: , , , , ,

Marxa de rebuig a la manipulació mediàtica a Caracas

divendres, de gener 18, 2008

Al Jazira: Control Room (Ja en castellà)

Un documental imprescindible sobre la televisió que va revolucionar el món de la informació i la comunicació global. La història es construeix en base a contraposar la generació de notícies a l'inici de la invasió d'Iraq. Per un costat ens trobem amb els mitjans d'Estats Units i el Comandament Central i enfront, però ben a prop, a Al Jazira.

La importància del documental rau en el fet que ens mostra clarament com existeix una altra manera de fer periodisme i televisió. Però sobretot perqué ens avança la fi de l'hegemonia comunicativa occidental i anglosaxona.

Després de veure'l feu-li una ullada a les noves televisions globals:

Al Jazira / Món àrab

TeleSur/ Amèrica Llatina

Russia Today / Rússia

CCTV / Xina

NDTV / India

Press TV / Iran

France 24 / França

Euronews / Europa

El món que ve potser ens agrade o no, però la multipolaritat, en tots els àmbits, és ja inevitable. I en la batalla de la informació nous jugadors estan participant intenssament a una escala planetària.

Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

dimarts, de setembre 25, 2007

Las amenazas a L'Avanç llegan al Congreso de los Diputados



IU-ICV pide explicaciones al Gobierno por amenazas 'ultras' enviadas supuestamente desde un ordenador de la Policía

MADRID, 23 Sep. (EUROPA PRESS)


El grupo parlamentario de IU-ICV ha registrado una pregunta escrita en el Congreso en la que pide explicaciones al Gobierno por las amenazas de muerte de corte 'ultraderechista' enviadas sin remite a un medio valenciano, supuestamente lanzadas desde un servidor adscrito a la Dirección General de la Policía.

Según recuerda IU-ICV en su escrito, al que ha tenido acceso Europa Press, en el foro diario valenciano 'L'Avanç' se insertaron comentarios anónimos que amenazaban de muerte a sus lectores con frases del tipo "'Pum!. Ya estás muerto, pringao! Y ahora que se preparen los putos vascos. Viva España! Viva el Rey!".

Estas expresiones se insertaron en respuesta a una noticia en la que se informaba del atentado que ETA perpetró en la localidad vizcaína de Durango el pasado 24 de agosto. Según informó en su día ese diario, el anónimo, que llegó a realizar cinco comentarios más "en un tono muy agresivo y muy prepotente", enviaba sus mensajes "desde un equipo conectado a Internet a través de una IP registrada a nombre de la Dirección General de la Policía".

Visitas frecuentes
Según recoge en su pregunta la diputada de IU-ICV Isaura Navarro, las visitas de la Policía a determinadas páginas webs contrainformativas son "frecuentes" igual que el hecho de que desde equipos conectado a Internet a través de las IP de la Policía se introduzcan comentarios de carácter normalmente "provocador".

El periódico en cuestión da cuenta de que la Policía es "asidua" a la web www.lavanc.com y, como muestra de ello, reseña que el pasado mes de mayo se registraron 131 accesos y más de 9.000 'hits' desde la IP, a nombre de la Dirección General de la Policía.

Por todo ello, la diputada de IU-ICV le pregunta al Gobierno "cómo justifica que desde una IP propiedad de la Dirección General de la Policía se inserten amenazas de muerte y comentarios despectivos en determinadas páginas web, "qué medidas piensa adoptar" al respecto y si "ha previsto abrir una investigación" para "depurar responsabilidades", si así se estimara oportuno.

Etiquetes de comentaris: , , , ,

dimecres, de setembre 12, 2007

La policia amenaça de mort els lectors de L'Avanç


Amb la inserció "PUM! YA ESTÁS MUERTO, PRINGAO! Y AHORA QUE SE PREPAREN LOS PUTOS VASCOS. ¡VIVA ESPAÑA! ¡VIVA EL REY!" un anònim ha amençat un lector de L'Avanç des d'un equip connectat a Internet a través d'una IP registrada a nom de la Direcció General de la Policia. L'Anònim ha insertat cinc comentaris en total des de la mateixa IP tots ells amb un to amenaçador i de menyspreu gravíssim. Ací pots escoltar l'entrevista de Ràdio Klara al webmaster de L'Avanç.

Redacció L'Avanç

La inserció contesta una notícia de lliure publicació que transcribia una informació sobre un atemptat d'ETA a Durango (Biscaia) insertada el dia 24 d'agost d'enguany. En la línia de comentaris a notícies externes l'individu en qüestió fa diversos comentaris en un to molt agressiu i prepotent.

El visitant va estar introduint els comentaris des de les 17:41h fins les 19:41h del mateix dia 24 d'agost. A banda de respondre a aquesta informació externa també va increpar els lectors de www.lavanc.com en la notícia que feia referència a la denúncia per acosament per parlar valencià que l'edil d'Ondara va interposar contra la Guardia Civil i que va ser publicada externament el mateix dia 24.

L'Avanç Informació està investigant a més a més una altra inserció malintencionada en la que un anònim publica informació personal de dos persones vinculades a l'independentisme. En aquest cas l'IP no correspon al rang d'IP que està a nom de la Direcció General de la Guàrdia Civil però presenta diverses característiques, tant pel que fa al contingut del missatge com a la pròpia IP, que fan sospitar que provinga de fonts de l'Estat. En concret la IP està a nom de Telefonica, però forma part del rang on hi ha un servidor del DNI Electronic, que abans estava a un rang de la policia . Se sospita que siga un IP de recent adquissició per alguna institució dependent del Ministeri de l'Interior. Aquesta informació, però, no està confirmada a hores d'ara i la inserció ha estat retirada perquè afecta a informació privada d'aquestes dues persones.

Les visites de la Policia a les webs contrainformatives no és pas infreqüent com tampoc ho és el fet que des d'equips connectats a internet a través de les IP de la policia s'introduïsquen comentaris de caràcter, normalment, provocador. La pàgina La Haine fins i tot té un llistat d'IP referides a la policia i la Guardia Civil fruit de recerques i experiències de sabotatges i intoxicacions a la seua pàgina.

Pel que fa a les visites es pot deduir que la policia és asídua a www.lavanc.com . El més de maig passat, per posar un exemple, s'han registrat 131 accesos totals i més de 9000 "hits" des de la IP, a nom, insistim, de la DGP fet que no representa massa davant de les més de 40.000 visites i els 2.984.160 "hits" que la web va experimentar eixe mateix mes. El fet, però, dóna a entendre que la policia rastreja la web unes tres vegades al dia.

L'Avanç Informació exigirà a la Delegació del Govern explicacions del fets i que es prenguen les mesures per a que els fets no tornen a passar. A més a més estudiarà portar el cas la la justícia.

+ info:

Investigacions de Nodo50 sobre assetjament policial al seu web
Informe de Nodo50 sobre l'assetjament policial a webs contrainformatives

+

L'Avanç es reunirà amb el sots-delegat del govern espanyol per les amenaces que han rebut alguns lectors

Redacció Vilaweb

Segons el diari, els comentaris provénen d'un ordinador amb una IP de la policia.

Responsables del diari L'Avanç es reuniran divendres amb el sots-delegat del govern espanyol al País Valencià per a informar-lo de les amenaces de mort que han rebut alguns dels seus lectors. Segons el diari, un anònim ha insertat cinc comentaris amenaçadors en una notícia de lliure publicació, des d'un ordinador connectat a internet a través d'una IP de la Direcció General de Policia. Els fets van passar el 24 d'agost.

Els comentaris es van incloure en una notícia que feia referència a un atemptat d'ETA a Durango. A més, segons el rotatiu, també es va increpar lectors en una notícia sobre una denúncia per assetjament per parlar en català.

Etiquetes de comentaris: , , ,

dimecres, de juliol 04, 2007

El periodista de la BBC Alan Johnston ya es libre

114 días después de su secuestro, Alan Johnston ha recuperado la libertad. El corresponsal de la BBC en Gaza ha pasado en una habitación cerrada los últimos tres meses de su cautiverio:

It was an appalling experience as you can imagine - 16 weeks kidnapped, sometimes quite terrifying, and frightening always because I didn't know how it was going end.
It was like being buried alive really, removed from the world and occasionally terrifying.

It became almost hard to imagine normal life again.

I literally dreamt many times of being free, and always woke up back in that room. And now it really is over, and it really is indescribably good.


Las amenazas de Hamás al clan tribal de los Dagmush que tenía a Johnston en su poder han terminado por surtir efecto. Ayer, policías palestinos rodearon el barrio de Ciudad de Gaza donde viven muchos de los miembros de este grupo y detuvieron a la mayoría de los que tenían ese nombre en sus documentos de identidad.

El lunes, la Policía detuvo al portavoz del grupo llamado Ejército del Islam, que no es otra cosa que la fachada del clan. Los Dagmush respondieron con el secuestro de diez estudiantes de la Universidad Islámica de Gaza a los que se suponían simpatías hacia Hamás. En tan sólo 48 horas, las negociaciones han permitido poner fin a un enfrentamiento en el que el clan tenía mucho que perder.

Con el fin del secuestro de Johnston, Hamás cumple su promesa de empezar a imponer el orden en la caótica Gaza. No es un exceso imaginar que si Fatah aún tuviera alguna influencia en Gaza, el periodista de la BBC continuaría secuestrado.

www.guerraeterna.com

Etiquetes de comentaris: , , , ,

dimarts, de juny 26, 2007

La CIA financia medios y periodistas venezolanos

Hernán Uribe
ALAI AMLATINA, 25/06/2007, Santigo de Chile

El diario conservador chileno El Mercurio inserta cotidiana y machaconamente abundantes materiales en contra del gobierno bolivariano de Hugo Chávez pero ha guardado ominoso silencio sobre las denuncias que relacionan a medios y periodistas
venezolanos con la Central Intelligence Agency (CIA) y otras entidades de Estados Unidos.

Eva Golinger, abogada estadounidense denunció el 25 de mayo pasado en Caracas que el Departamento de Estado de su país estudiaba financiar a medios y periodistas venezolanos. El plan de una llamada División de Asuntos Educativos y Culturales seria influir sobre la política editorial de los órganos de comunicación, opinó Golinger.

La denunciante se basó en documentación oficial estadounidense comprobatoria de que dichos programas se practican desde antes y después del golpe de estado del 2002. “Lamentablemente a lo mejor hay en Venezuela periodistas manipulados por el Departamento de Estado”, sentenció la jurista. Las palabras de Golinger reforzaron las revelaciones que días antes emitió VTV, canal de televisión estatal, donde se afirmó, con nombres y apellidos, que seis periodistas venezolanos recibieron dinero del gobierno de Washington(1).

Entre los mencionados se encuentra Roger Santodomingo quien, además, fue acusado el 28 de mayo pasado ante la Fiscalía de la Nación de “instigar al magnicidio y de recibir financiamiento de EEUU. para desestabilizar al Gobierno”. Frente a esa imputación de William Lara, Ministro de Comunicación e Información, Santodomingo- dice un despacho de Ifex- apuntó que “sòlo” difundió una encuesta en la que un 30 % opinaba que la “solución” era asesinar a Chávez”…¿ Qué será del Código de Ëtica y del Colegio de Periodistas de Venezuela?

Con anterioridad, el gobierno de Venezuela denunció al canal Globovisión por difundir en clave una incitación a la eliminación física del Jefe de Estado mediante la fórmula de reproducir con insistencia la noticia del atentado al fallecido Papa Juan Pablo II y la utilización como música de fondo de la canción “Esto no termina aquí” del panameño Rubén Blades. Fue, obviamente, un mensaje subliminal… Los alegatos de inocencia de Globovisión rememoran un episodio ocurrido en Chile en vísperas de golpe de estado militar. El 21 de agosto de 1973, una radioemisora de Puerto Montt, ciudad ubicada al sur del país, difundió repetidamente este mensaje: “Somos más de lo que pensamos. Caperucita Roja está con nosotros”. Era un recado para los confabulados y el nombre de la niña del cuento correspondía a Pinochet quien había decidido unirse a la conspiración.

La omisión de El Mercurio acerca de la CIA tiene desde luego una motivación política, aunque también una explicación freudiana pues le es molesto rememorar que en los años setenta recibió millones de dólares para contribuir al derribamiento y muerte del presidente Salvador Allende. Tres años después del golpe, una investigación del Senado estadounidense reveló que la intromisión de la CIA en ese periódico llegó al extremo de realizar sus agentes hasta la diagramación. El
documento del caso, conocido como Informe Church, (nombre del senador que presidió el Comité) se denuncia que ese organismo de espionaje contrató a periodistas, editó publicaciones de circulación nacional y elaboró materiales para diarios, semanarios, radioemisoras, y además muchos de esos “contenidos” fueron exportados a órganos latinoamericanos y europeos.

La injerencia en la prensa de la CIA, un ente estatal, se basó y se cimienta hoy, en un clásico “principio” imperial que formuló en su oportunidad, William Colby, uno de sus directores: “La CIA tiene el derecho legítimo de infiltrar a la prensa extranjera, pero no a la de Estados Unidos. La CIA tiene la misión de influir mediante los medios noticiosos en el desarrollo y desenlace de hechos políticos de otros países” (sic). Sin comentarios…

La propaganda contra Venezuela se ha intensificado a partir de la no renovación de la frecuencia radioeléctrica a la ex Radio Caracas Televisión (RCTV). En el senado de Chile se ha aprobado “proyectos de acuerdo” (así se denominan reglamentariamente) en dos oportunidades y con votaciones que no llegan a la mitad de los miembros de esa cámara. En ambos se pide a la presidenta Michele Bachelet que proteste por el
caso RCTV, pero la Jefa de Estado no ha caído en la celada.

En el afán de reproducir el modelo de la publicidad prohijada en Washington, dichos acuerdos senatoriales apuntan que “Si bien el gobierno de Venezuela tiene facultad para no renovar la concesión a RCTV para los firmantes significa una clara limitación a la libertad de prensa y expresión”. Estulticia, ya que, si existe ese mecanismo legal es lógico que se aplique.

Naturalmente, nadie de los que propician el infierno para Hugo Chávez, ha hecho mención de que en Estados Unidos rige el mismo mecanismo de permiso y renovación para radioemisoras y la televisión. Es más, el plazo de uso es de ocho años y para obtener la renovación esos organismos tienen que demostrar que “han servido al interés público”. En un artículo muy crítico, Michael J. Copps, miembro de la Comisión Federal de Comunicaciones (FCC), sugiere reforzar el proceso de renovaciones y sugiere acortar el período a tres años. Enfatiza: “El uso del espacio radioeléctrico constituye un privilegio-lucrativo- no un derecho y me temo que la FCC no ha hecho lo suficiente en defensa del interés público”(2). Es muy posible, entonces, que en Estados Unidos NO se renueven algunas concesiones y ante ello ¿Qué dirán los sípidos (miembros de la SIP) y los integrantes del Grupo de diarios de América (GDA)?

- Hernán Uribe es periodista y escritor chileno.

Notas:

1) Los reporteros acusados son: Aymara Lorenzo, Pedro Luis Flores, Ana
Karina Villalba, María Fernanda Flores, Miguel Angel Rodríguez y Roger
Santodomingo.

2)Michael J. Copps, “El precio del espacio radioeléctrico gratuito”, en
The New York Times, junio 6/07

Más información: http://alainet.org

Etiquetes de comentaris: , , ,

dimecres, de juny 20, 2007

Caribe Mix


Marc Peris

De vegades hi ha obvietats sobre les que cal incidir. En el cas de Veneçuela, contrasta l’allau de mentides amb la claredat d’un procés refermat per les urnes una vegada rere l’altra. Açò és obvi. Una altra obvietat, i molt dolorosa per als valencians i valencianes, és que els governs gestionen l’espai audiovisual com més els convé. Els bascos també podrien afegir uns quants casos flagrants, com el tancament d’Egin, Egin Irratia i Egunkaria. I a més, en aquest cas no es tracta d’un tancament, sinò que la llicència ha caducat, i no s’ha concedit de nou. Per què no hauria de fer-ho el govern legítim de Veneçuela? I més tenint en compte que RCTV havia mentit, conspirat i demanat públicament l’assassinat de Chávez, entre altres barbaritats? Si a més afegim un altra obvietat, com que hi ha dos cadenes més de l’oposició, i que aquests continuen fent campanya constant, els arguments haurien de ser suficients. Però, no ens enganyem, el que hi ha darrere de la satanització per part dels media espanyols del model veneçolà, és que xoca frontalment amb els interessos de les principals empreses i la seua influència, no sols en Veneçuela, sinò en tota la zona. El nacionalisme americà, que planteja amb una revolució imparable la gestió i socialització dels recursos amb models que van des del Mercosur fins les revolucions indígenes, ha demostrat ser més eficient que el neoliberalisme. Inclús des del punt de vista capitalista, l’erradicació de la corrupció, la optimització dels recursos i la inversió en I+D hauria de ser aplaudit pels gendarmes de l’economia mundial. El problema és que a aquest festa, els països pobres no hi estan convidats. Han de ser espectadors del seu propi saqueig, i si lluiten per acabar amb la pobresa, i per afavorir el poble, són titllats de populistes. La veritat, si jo fora un pobre de Caracas, o un dels milers d’americans que han millorat la seua salut gràcies a la solidaritat internacional de Veneçuela, preferiria vore Aló Presidente que qualsevol culebrón, per molt addictiu que fora. Les Misiones, programes d’ajuda mèdica, d’alfabetització, d’educació, de millora de la convivència social a tots els barris i pobles de Veneçuela són quelcom que no s’ha esmentat a l’hora d’analitzar l’èxit popular del moviment bolivarià. I aquest silenci demana a crits ser trencat.

Etiquetes de comentaris: , , ,

dimarts, de juny 12, 2007

Debate sobre RCTV en Antena 3 (sin censurar)

Primera parte de una serie de 7 fragmentos sobre el debate que se produjo en la televisión española sobre el caso RCTV. Debido al resultado incómodo del debate para RCTV y Antena 3 han tratado de eliminarlo de You Tube, pero todavía permanecen estos fragmentos. Tenemos todavía la oportunidad de verlos y descargarlos antes de que sean censurados de nuevo por Antena 3 y You Tube. Aquí puedes ver, por ahora, el debate completo.

Etiquetes de comentaris: , , , , , , ,

Antena 3 y YouTube censuran un debate sobre el cierre de RCTV

Carlos Martínez / Rebelión

Todos los grandes medios de todo el globo alzaron su voz contra el gobierno democrático de Venezuela por la no renovación de la licencia de la televisión RCTV. Las continuas irregularidades en su funcionamiento y, el apoyo al golpe de estado no eran obstáculos para conservar su frecuencia, ya que la “libertad de expresión” de los dueños de la cadena era el bien superior.

Resulta que, en medio del revuelo mediático, la televisión española Antena 3 organiza un debate al que invitan a los profesores Luis Alegre Zahonero y Carlos Fernández Liria, que desmotaron el alegato antidemocrático de Nitu Perez Osuna. Este programa apareció en el servidor de vídeos YouTube, subido por el usuario lbracci, y se publicó tanto en Aporrea como en Rebelión.

A los dueños de la cadena española no les gustó el resultado del debate, de tal modo que se dirigieron a YouTube para que retirara el vídeo pues “vulneraba los derechos de autor”. Sin embargo, este no parece que sea el motivo real, ya que si acudimos a la popular página y buscamos en vídeos “Antena 3” aparecen un sinfín de programas que siguen en el servidor, entre ellos muchas series con un interés comercial más claro que el debate mencionado y una entrevista a Marcel Granier. Desde otro punto de vista, alegar derechos de autor en un debate en el que participan cuatro personas ajenas a la emisora es un claro abuso de derecho.

Pero YouTube no se ha conformado con eliminar el vídeo citado, sino que han suspendido la cuenta del usuario “lIbracci” y ha eliminado otros 453 vídeos grabados durante los años 2006 y 2007. El perjudicado cuenta que “entre el 16 de mayo y el 10 de junio de 2007 (un período de 25 días), subimos aproximadamente 250 videos que fueron vistos unas 1.400.000 veces por personas DE TODO EL MUNDO (un promedio de 56 mil vistas al día). A pesar de que Internet aún no es un medio que llegue a todos los sectores de la población venezolana, sin embargo miles de personas dentro y fuera de nuestro país veían día a día videos de la programación de VTV gracias a este esfuerzo que realizamos de gratis y de corazón”.

Estos hechos no son algo aislado, los medios de comunicación populares sufren a diario y continuamente agresiones de las oligarquías. Lo que importa a los grandes medios no es la “libertad de expresión” que desprecian continuamente como hemos podido comprobar, sino la democratización de la información. Ellos pueden borrar sin previo aviso y sin motivo nuestras noticias en sus servidores, pero lo que no pueden soportar es una decisión en derecho, democrática y soberana que devuelve la televisión al pueblo.

Puedes comentar la noticia en:

http://www.rebelate.info/story.php?id=59208

Etiquetes de comentaris: , , , ,

dimecres, de juny 06, 2007

(CENSURADO) Debate sobre RCTV en Antena 3

(CENSURADO) D'una excepcional manera la televisió espanyola ofereix els dos costats del conflicte. Un estrany cas dins la línia habitual dels mitjans de comunicació de masses. Una oportunitat única de confrontar punts de vista.

Etiquetes de comentaris: , , , , , , ,

divendres, de juny 01, 2007

Una reflexió sobre la no-renovació de RCTV


Quan la dreta veneçolana ja no sap què fer per recuperar el poder

Una reflexió sobre la no-renovació de Radio Caracas Televisión des d'un perspectiva catalana.

Laia Altarriba i Piguillem (fabrica.cat)

Avui estic indignada, molt indignada. El tractament que la major part de mitjans de comunicació fan de la no-renovació de la llicència a Radio Caracas Televisión (RCTV) em sembla escandalós. A més, el que em preocupa és que el seu discurs va calant, ja que és l'únic que se sent. Com que alguns m'heu preguntat la meva opinió perquè sabeu que he estat a Veneçuela en dues ocasions, i com que penso que a qui no ha estat allà li pot costar entendre ben bé què és el que està passant, he decidit escriure aquesta reflexió. I intentar no només donar el meu punt de vista sinó aportar una mica de serenitat davant de notícies com la d'aquest migdia a TV3 i també posar el meu granet de sorra a la tasca tan interessant que està fent el poble veneçolà.


Penso que sovint per entendre les coses el millor és intentar traslladar-les a allò que ens és conegut, al nostre univers particular, així que us proposo de fer una primera mirada a les concessions de l'espai radioelèctric al nostre país.


Fa una mica més d'un any el govern de la Generalitat de Catalunya va atorgar les noves llicències per a la TDT (televisió digital terrestre) privada de proximitat. Per tal d'adjudicar les llicències, va elaborar un plec de condicions, entre les quals obligava a emetre "com a mínim el 50% de la programació (...) en llengua catalana". Entre d'altres adjudicataris, una de les empreses que ha aconseguit una llicència a la demarcació de Barcelona és UrbeTV, del grup Vocento, el mateix que edita diaris com l'ABC o Las Provincias. Doncs bé, les llicències que atorga la Generalitat (a través del Consell de l'Audiovisual de Catalunya) no són de durada infinita, sinó que s'aniran revisant en el futur.

Fem una mica de futurologia. Què succeiria si quan s'acabés el primer període de la llicència resultés que UrbeTV no ha complert el 50% requerit d'emissió en llengua catalana? Imaginem-nos que el govern decideix no renovar la llicència i l'atorga a un altre concessionari. Ja que estem fent futurologia, imaginem que el concessionari és la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona... Cert, això és massa futurologia perquè la llei no preveu que les entitats socials puguin obtenir una llicència de televisió digital. Així que tornant a les possibilitats reals, imaginem-nos que no renoven la llicència a UrbeTV i l'adjudiquen a una altra empresa que sí que tenen garanties que complirà les condicions.


No és massa descabellat pensar que els mitjans del grup Vocento (ABC, Las Provincias, Punto Radio o Tele5, on Vocento participa amb un 15% de les accions) denunciarien la no renovació com un atac a la llibertat d'expressió. Imaginem-nos que la COPE, Antena3 o El Mundo se sumen a les denúncies i també diuen que Montilla ataca la llibertat d'expressió. Imaginem-nos que els mitjans de comunicació privats a Europa comencen a explicar que el "règim" de Catalunya tanca mitjans que no li són afins. Imaginem-nos que la BBC parla (com ho ha fet aquest migdia TV3) de brutal atac a la llibertat d'expressió. I també imaginem-nos que cap d'ells adreça el seu micròfon al govern de la Generalitat per preguntar com és que no renova la llicència.


Aquesta situació, tenint en compte el plec de condicions, podria succeir pel tema lingüístic; o perquè no s'arriba al mínim del 25% de cançons interpretades en llengua catalana o en aranès; o perquè es destina més d'un 15% del temps a la publicitat; o perquè el concessionari de la llicència no salvaguarda la pluralitat informativa ni dels corrents d'opinió.


La meva proposta és que ara us traslladeu de país i tot això ho apliqueu a Veneçuela.

Després d'explotar durant 53 anys la llicència que li havia estat concedida, aquest mes de maig el govern veneçolà ha decidit no renovar més el permís d'emissió a RCTV. M'agradaria no haver-ho de fer, però ho tornaré a fer: recordo que el govern veneçolà ha sortit vencedor de totes les eleccions a les que s'ha presentat des del 1998 i que els organismes internacionals han reconegut la transparència de tots aquests comicis electorals. Per tant, el que significa la no-renovació és que un govern democràticament escollit decideix sobiranament com gestiona l'espai radioelèctric del país. La mateixa Unió Europea en dues resolucions diferents (una aquesta setmana, l'altra el mes d'abril) que feien referència a RCTV ha reconegut "el dret sobirà de cada Estat per organitzar i regular la pròpia política de mitjans" (vegeu: http://www.rebelion.org/noticia.php?id=51510).


Radio Caracas Televisón és una cadena que va donar suport al cop d'Estat encapçalat pel president de la patronal contra Chávez del 12, 13 i 14 d'abril de 2002 (hi ha un molt bon documental fet per uns irlandesos que es diu "La revolución no será retransmitida", que explica el paper que van fer les televisions privades durant el cop). RCTV i la resta de televisions privades van donar suport al cop, ja que totes elles són afins a l'oposició. Que van donar suport al cop d'Estat vol dir que van manipular imatges per tergiversar la realitat i fer creure a una part de la població i al món que el govern estava matant manifestants. Per exemple, el periodista Otto Neustand (de la CNN) va reconèixer que el pronunciament d'un grup de militars –on asseguraven que els partidaris de Chávez havien matat diverses persones i que va propiciar el cop– el va registrar ell hores abans que es produïssin les primeres víctimes. D'aquesta manera van intentar legitimar el cop d'Estat, que finalment va fracassar gràcies a la determinació de les desenes de milers de veneçolanes i veneçolans que van plantar cara als colpistes.


Jo he estat a Veneçuela un total de cinc mesos en dues ocasions diferents durant els últims tres anys. He vist RCTV i la resta de cadenes privades, i he sentit com insulten no només al president Chávez (dient-li "feo", "índio", "mono"...) sinó com també insulten tots aquells que donen suport al procés veneçolà amb apel·latius com "hordas chavistas", "monos", etc. Avui he sentit dir a TV3 que RCTV era l'única emissora de televisió de l'oposició que es veu a tot Veneçuela. Això no és cert, jo he estat en diversos estats veneçolans i en tots la graella televisiva estava plena de cadenes obertament a favor de l'oposició. Com han recordat aquesta setmana diversos intel·lectuals argentins i britànics en dos manifestos diferents publicats a la premsa de cadascun d'aquests països, “no hi ha censura a Veneçuela, país on el 95% dels mitjans de comunicació” estan en mans de l'oposició, amb cinc dels canals de TV en mans privades, que controlen en 90% del mercat”. A més, la totalitat “dels 118 diaris i 706 de les 709 emissores estan en mans privades. RCTV, lluny d'haver estat silenciada, ha estat autoritzada per continuar transmetent per cable i via satèl·lit” (http://www.rebelion.org/noticia.php?id=51534).


Des del cop d'Estat, les televisions privades han continuat enfrontades directament al govern, però una nova llei els ha limitat d'ençà d'aleshores la forma que tenen de treballar, ja que els obliga a tenir responsabilitat social amb el que emeten. És la Llei de Responsabilitat Social en Ràdio i Televisió, coneguda com a Llei Resorte i aprovada el desembre de 2004. Els eixos principals de la llei són la protecció de la infància i la joventut de la programació i la publicitat que promogui un llenguatge inadequat, el consum de les begudes alcohòliques, tabac o drogues, la violència desmesurada o el sexe explícit; el foment de les produccions audiovisuals del país i de la música feta per intèrprets veneçolans i llatinoamericans; i la garantia de la veracitat de les informacions difoses. Per assolir aquest últim objectiu, les cadenes estan obligades a informar de la data en què van ser registrades les imatges difoses. Els mitjans privats es van oposar frontalment a la llei des del primer moment, i l'anomenen Llei "mordassa". Aquesta llei que diuen que retalla la llibertat d'expressió, no crec que disti massa de les normatives europees en matèria de mitjans audiovisuals.

Davant de l'actitud que ha mostrat RCTV els darrers anys contra el procés democràtic veneçolà, no m'estranya que en el moment de renovar la llicència pública, el govern encapçalat per Chávez hagi decidit que la concedeix a algú altre. Això mateix ha passat amb algunes nacionalitzacions que ha fet el govern veneçolà per tal que sigui el conjunt de la població qui administri i qui es benefici de les riqueses del país. Però més enllà que jo pensi que quan una llicència s'acaba, pots decidir com a Estat sobirà a qui l'atorgues de nou, la legislació empara el govern veneçolà perquè RCTV havia violat diversos articles del Reglament de Radiocomunicacions, no només durant el cop d'Estat sinó també posteriorment. I és que aquest reglament prohibeix, entre d'altres, la transmissió de discursos que incitin a la rebel·lió i a l'irrespecte a les institucions, així com la transmissió de notícies falses, enganyoses o tendencioses. A més, RCTV no ha recorregut als procediments legals previstos que li haurien permès d'aturar la no-renovació (vegeu: http://www.abn.info.ve/reportaje_detalle.php?articulo=402).

I qui és que ocuparà l'espai radioelèctric que deixa buit RCTV? Doncs una nova cadena de titularitat estatal però que es presenta com el primer canal de servei públic que es diu TVes (www.tves.org.ve). Això significa que de tots el continguts se n'encarreguen els Productors Nacionals Independents (PNI), és a dir que, com ha explicat el ministre de Telecomunicacions i Informàtica, Jesse Chacon, "de la programació se n'encarreguen els PNI, amb total llibertat i sense línia editorial". Molts d'aquests PNI són productores audiovisuals cooperatives creades gràcies a la promoció cooperativista que els darrers anys s'ha fet des del govern i que han proliferat arreu del país. Moltes d'elles han nascut vinculades a televisions comunitàries (és a dir, veïnals).


Tot l'enrenou que s'ha muntat al voltant de la no renovació de la llicència a RCTV s'ha d'entendre com una nova estratègia de l'oposició per aconseguir recuperar el poder polític que les urnes li han negat. El nivell de desesperació d'aquells que durant 40 anys s'havien repartit el poder és important. Després de veure que a través de les eleccions no podien guanyar, han intentat diverses estratègies ja conegudes al continent llatinoamericà: el cop d'Estat, l'aturada patronal, les cassolades contra un govern socialista, el cop electoral... tot plegat amb l'ajuda dels potents canals de televisió privats, molts d'ells finançats parcialment amb capital nord-americà. Els aldarulls d'aquests dies a Caracas i l'intent de deslegitimació internacional del govern veneçolà responen de nou a aquest intent de fer caure Chávez sense respectar la voluntat de la majoria de la població veneçolana expressada a les urnes.


El que sap molt greu (tot i que malauradament no em sorprèn) és que una televisió com TV3, que es presenta com "la nostra", també caigui en el discurs del mitjans de comunicació colpistes veneçolans i reprodueixi íntegrament el seu discurs sense atansar-se a conèixer sense prejudicis què en pensa la majoria de votants del país.


Com han recordat aquesta setmana diversos intel·lectuals argentins i britànics en dos manifestos diferents publicats a la premsa de cadascun d'aquests països, “no hi ha censura a Veneçuela, país on el 95% dels mitjans de comunicació” estan en mans de l'oposició, amb cinc dels canals de TV en mans privades, que controlen en 90% del mercat”. A més, la totalitat “dels 118 diaris i 706 de les 709 emissores estan en mans privades. RCTV, lluny d'haver estat silenciada, ha estat autoritzada per continuar transmetent per cable i via satèl·lit” (http://www.rebelion.org/noticia.php?id=51534).

Etiquetes de comentaris: , , ,

dimarts, de febrer 27, 2007

Sis audiovisuals en producció

Des de València a Caracas estan en producció, o postproducció, sis audiovisuals en els quals participe. El primer d'ells és un curt de tres minuts per al projecte Ja en tenim Prou sobre l'Horta de Vera (Alboraia), realitzat junt a Pau Navarro i amb el suport de Per l'horta.

El segon és un documental produït per l'Institut Nacional de Parcs de Veneçuela. Dirigit per la mexicana Ángela Mimiaga, el video tracta sobre els plans de millora del parc de la Serra de l'Ávila que rodeja Caracas.

El tercer és una coproducció amb Vive TV, també dirigit per Mimiaga. Aquest documental és sobre el qual vaig escriure la crònica dels indígenes Barí a Perijá.

El quart són un parell d'entrevistes per al DVD que s'adjunta amb el nou disc d'Obrint Pas.

Com a producció pròpia, Pau Navarro i jo estem realitzant un reportatge que tracta el naixement i desenvolupament de TeleSur, la primera televisió continental llatinoamericana. Després de quinze dies de treball hem entrevistat al president i al director de TeleSur, Andrés Izarra i Aram Aharonian, a la corresponsal d'Al Jazira, Dima Khatib, a periodistes de RCTV, El Nacional, Tal Cual i l'Observatori de Mitjans. També tenim declaracions del ministre de comunicació Willian Lara i del president Hugo Chávez.

Per últim, i col·laborant novament amb la mexicana Mimiaga, iniciem la realització d'un curt documental sobre les revoltes democràtiques de Veneçuela del 13 d'abril del 2002. El curt es fa per a Ávila TV, treballant coordinament amb el seu equip. La característica d'aquesta televisió és el seu caràcter juvenil, popular i alternatiu amb una àmplia llibertat creativa i artística. L'inefable alcalde metropolità Juan Barreto, impulsor de la televisió, diuen que la va qualificar com una mena de "MTV de los malandros"...

I ara a treballar...

Etiquetes de comentaris: , , , , , , , , , , , ,

dimarts, d’octubre 24, 2006

Hem d’escriure igual als vells mitjans que a internet?

La transformació del llenguatge i els gèneres periodístics és una conseqüència inevitable de l'aparició de mitjans de comunicació a la xarxa. La interactivitat, el multimédia i la participació són els fonaments. Els periodistes i els mitjans independents hi tenim molt a dir i a aprendre.

David Segarra

L’aparició d’internet ha provocat una revolució en tot el procés comunicatiu i periodístic. Per a la premsa tradicional s’ha aguditzat una crisi que es venia arrosegant des de fa temps: la pérdua de credibilitat per la concentració empresarial i allunyament de la societat, així com la baixada de vendes en el cas de la premsa escrita.

1. Internet i la premsa al ciberespai es caracteritzen per:

Pluralitat: Els vells mitjans empresarials han de competir amb nous mitjans nascuts al si de la xarxa, i alhora amb mitjans alternatius que poden competir amb una mica més d’igualtat d’oportunitats al reduïr-se les despeses. Especialment cal destacar l’aparició del periodisme cívic i de la possibilitat per a qualsevol d’editar weblogs. Ara els mitjans i els periodistes tenen molt més difícil amagar i ocultar realitats que corren de manera lliure i massiva per internet. Les pròpies fonts emiteixen directament, així com els que abans només podien ser lectors passius.

Multimédia: La confluència de tots els mitjans: escrit, fotogràfic, ràdio i televisió, provoca que els mitjans i els periodistes s’hagen vist obligats a adaptar-se a un periodisme amb diversos nivells complementaris. Les televisions a la web ofereixen text, audio i imatge de video, però resulta que les ràdios i els periòdics també. I els nous mitjans com Vilaweb o els mitjans alternatius ho venen fent des de el seu mateix naixement. El periodista d’avui necessita ser multidisciplinar i capaç d’una adaptació i formació continua en un món accelerat tecnològica, política i culturalment.

Interactivitat i participació: Internet permet, i per tant obliga, trencar la línia tradicional unidireccional Emissor-Receptor. Allò que a l’inici van impulsar els mitjans alternatius com van ser xats, debats, comentaris a les notícies o publicació de fotografies i textos dels lectors ha sigut ja adoptat pels mitjans convencionals. El periodista cau de la torre de marbre i es veu obligat a conversar i a escoltar la pleb. El periodisme es transforma d’un monòleg total a l’inici d’una conversació.

Col·laboratiu: Els mitjans ja no només cal que citen la font. A internet és necessari posar els links-vincles directes provocant que un mitjà estiga redirigint-te cap a altres punts de la xarxa. La navegació és una de les claus. D’aquesta manera les aliances entre empreses, mitjans i webs és inevitable. A un nivell ciutadà l’aparició de sistemes col·laboratius com els wikis o mitjans redactats en la seua majoria pels lectors com indymedia.org o lavanc.com que alhora col·laboren entre ells fa néixer el lector participatiu i les xarxes de mitjans afins.

Inmediatesa i universalitat: 24 hores al dia i a tot el planeta. Així és com s’estén la informació a la xarxa global, i a aquesta realitat, només comparable en el passat a la cadena CNN, és a la qual s’estan adaptant els mitjans. Avui les webs s’actualitzen permanentment i tenen un impacte mundial. El periodista cal que siga conscient d’aquesta realitat: quan escriu no ho fa només per als lectors d’una determinada ciutat o país, sino que el receptor és ara qualsevol persona a qualsevol lloc del món que entenga la seua llengua.


2. Aparició del periodisme ciutadà:

Les característiques pròpies d’internet han permés l’aparició de noves formes de periodisme i comunicació que transformen la manera d’informar i que afecten tant al periodisme en general com al periodista en concret.

L’aparició de les multituds intel·ligents (cooperació de superusuaris o ciutadans actius a internet) revolucionen la manera de treballar dels periodistes, que si no s’adapten i aprofiten les seues estructures, poden ser superats per aquells.

De l’11 al 13 de març davant de les mentides del govern respecte a l’atemptat d’Atocha, la majoria de grans mitjans es van plegar a les pressions i van publicar la falsa tesi de l’autoria d’ETA. Van ser els mitjans alternatius, els blogs i els superusuaris qui es van aliar en una multitud cooperativa que va poder estendre de manera massiva, d’internet als carrers, la demanda de conèixer la veritat i responsabilitzar el govern. A València, cap mitjà va informar, ni qüestionar la versió oficial. Només l’aliança entre radioklara.org, lavanc.com i una gran quantitat d’activistes polítics i cibernautes va poder mobilitzar milers de persones als carrers per exigir una informació veraç. Mentre els periodistes tradicionals restaven desorientats dins les seues redaccionws, desenes de periodistes-ciutadans estaven unint les mobilitzacions del carrer, els dubtes i hipotesis sobre l’autoria de l’atemptat amb internet a través de textos, audio i imatges. La cobertura alternativa es va produïr permanentment, inmediatament i de manera col·laborativa, participativa i multimédia. En eixos dies l’audiència del xicotet periòdic alternatiu lavanc.com es va apropar a la de la web de Levante, principal diari valencià.

En canvi al 2005, durant la cobertura dels atemptats a Londres, els mitjans ja havien aprés la lliçó. Havien aprés que a internet no es pot aturar el flux d’informació, i que el seu paper és precissament controlar-ho canalitzant-lo. D’aquesta manera les webs dels grans mitjans demanden actualment la col·laboració dels seus lectors per a que els envien fotografies, videos, opinions i relats. D’aquesta manera els mitjans s’iniciaven realment en el ciberperiodisme. Els periodistes entenien que ara per a redactar les seues notícies, tenien que tindre en compte no només a les fonts oficials, però també a la ciutadania.

Així es produeixen diversos canvis que els mitjans i periodistes han de tindre en compte com ens mostra Juan Varela de Periodistas 21:

La informació és una conversa: és a dir un diàleg bidireccional. El periodista construeix les seues informació permanentment, modificant-les en base també a les aportacions de lectors i superususaris. El periodista cal que incidisca en la conversa, l’anime i recollisca els seus fruits.

Superusuaris: l’aparició de ciutadans actius, malgrat no ser periodistes, provoca un flux informatiu i polític que no es pot obviar. Aquestes persones són una fussió entre activistes i líders d’opinió i al periodista l’interessa establir aliances amb elles si vol mantindre la legitimitat i la credibilitat.

Weblogs i mitjans alternatius: serveixen al periodista per ampliar les seues fonts i poder entendre millor la realitat des de punts de vista extremadament diversos. També serveixen per pulsar l’opinió de les comunitats virtuals i de sectors ciutadans amb opinions pròpies.



2. Adaptació del periodisme a la xarxa:

Els periodistes que treballen a internet tenen origens diversos: ens trobem amb els vells periodistes que intenten adaptar-se al nou mitjà, als joves periodistes que han començat treballant a internet, als joves periodistes alternatius i als periodistes independents que treballen des d’internet. Tots ells tenen uns potencials i febleses pròpies. Però el que tots representen és la nova societat en xarxa que Manuel Castells descriu. Tots ells tenen ara altres directius importants: el públic, els lectors, l’audiència, les multituds i els superusuaris. Vicent Partal opina que "el periodista té, tindrà, per funció endreçar el flux informatiu i crear canals a través dels quals la gent puga entendre on és aquella informació que cerca i necessita. Informació que ell no ha creat, que ha estat creada per les fonts, però que ell ha descobert i posa de relleu, fins i tot (i aquesta és una eina vella) posa en context".

Per altra part, avui el ciberperiodista sap exactament quanta gent llig els seus articles i es sotmet, com la televisió, al judici de l’audiència. De la mateixa manera el periodista al publicar una notícia sap que serà comentada, discutida i complementada pels propis lectors a través de la web o el correu electrònic o inclús mitjançant weblogs creats a tal efecte. Aquests canvis s’han de veure, no com una amenaça, sino com una oportunitat.


3. Nou canal, nou llenguatge, nous géneres:

Amb l’aparició, al seu moment, de la ràdio i televisió, els mitjans van evolucionant, i per tant el seu llenguatge i formats. Internet hereta el conjunt de tradicions periodístiques i crea de noves. Les condicions i possibilitats que ofereix la xarxa generen nous usos i maneres de comunicar-se. La no-linealitat, la interactivitat i el diàleg provoquen el naixement de nous géneres i d’una transformació de la manera de treballar-los. Els vincles, l’hipertext, els infogràfics animats converteixen els antics géneres en elements d’un tot informatiu, trencant l’aïllament dels articles per convertir-se en branques d’un mateix bloc temàtic hipervinculat i multimèdia.

D’aquesta manera el desenvolupament d’un esdeveniment d’actualitat comença amb informacions breus i les primeres fotografies. Poc a poc es va contrastant la informació i vinculant-la a fets i protagonistes passats relacionats. L’anàlisi comença a desenvolupar-se. El text amb la primera notícia és un vincle més de tot un arbre informatiu que anirà sumant infogràfics, video i audio, més tot tipus de géneres escrits com la notícia, la crònica, el reportatge i l’opinió. Tot en conjunt s’estructura com un monogràfic o bloc temàtic interelacionat.

Però també la pròpia manera d’escriure s’adapta al nou canal i a l’element físic de la pantalla de l’ordinador amb característiques molt diferents al paper o la mateixa televisió. Degut a les condicions d’emissió de llum i radiacions dels monitors la lectura és més difícil i els textos es van reduïnt a unes aproximàdament 25 línies. El text es recomana que s’escriga amb frases curtes, clares i concises.

Malgrat la reducció de l’extensió dels articles no per això es redueix la informació, ans al contrari augmenta gràcies als hipervincles a les fonts i tot el context de la notícia. Es tracta de desglosar al màxim la informació, tenint la possibilitat de passar als aspectes que més interessen al lector amb un simple link. El que ja es va iniciar fa temps al paper de potenciar la fotografia i els elements gràfics esdevé norma obligatòria a internet.

El que sí és cert és que els mitjans a internet són eminentment informatius i la inmediatesa fa que com passa a la televisió, no valore i no siga el mitjà idoni per al periodisme literari a l’estil de Kapuscinski, García Márquez o Galeano, que segueixen llegint-se millor a un periòdic de paper o a un llibre.

Els nous géneres:
Els géneres tradicionals s’adapten paulatinament al nou mitjà amb un nou llenguatge, però allò més relevant és la generació de nous géneres, impensables fins el moment.

Fòrum:
Centre de debat que, amb la moderació, o no, d’un periodista, es discuteixen les notícies, l’actualitat política o qualsevol tema d’interés que proposa el mitjà. Com els antics Ateneus, els fòrums esdevenen centres d’intercanvi d’idees i informació que en molts casos li serveixen al mitjà i els periodistes per pulsar l’opinió de la societat o per obtindre noves informacions.

Xat:
Similar al fòrum, però amb la diferència que es produeix en un horari determinat, convertint-se per tant en un debat o discussió en temps real. En ell pot participar algun periodista o personatge d’actualitat en nivell d’igualtat amb els lectors.

Entrevistes dels lectors:
Com el xat, s’anuncia en un dia i hora concreta l’entrevista a un personatge d’interés on seran els lectors qui faran de periodistes entrevistadors. D’aquesta manera les limitacions i punt de vista del periodista s’espandeix a les múltiples possibilitats que dona l’accés dels lectors. Com en els anteriors formats, el mitjà pot censurar o filtrar les aportacions, tal i com es fa amb les trucades a ràdio i televisió.

Notícies dels lectors:
En alguns mitjans comercials innovadors i en altres mitjans alternatius existeix la possibilitat de que els propis lectors siguen autors i editors de les seues notícies. Així, els lectors envien ressenyes d’actes polítics o culturals, en ocasions acompanyats de fotografia. El mitjà pot elegir fer-ne un filtre basat només en el respecte i l’educació o, com fan els mitjans comercials, en base a criteris empresarials i polítics.

Etiquetes de comentaris: , ,