Breu crònica de Gaza

Entre els deserts del Negev i el Sinai ha florit durant mil·lennis l'oasi de Gaza. Una de les ciutats més antigues en una de les terres més disputades. El seu símbol és el Fènix​​. Palestina reneix permanentment dels seus focs i cendres.

Els seus gairebé dos milions d'habitants viuen tancats hermèticament per mar, terra i aire. Els analitzen satèl·lits des del negre espai. Els observen caces bombarders F-16, avions no tripulats i globus de vigilància des dels cels. Els volten vaixells de guerra al mar. Els vigilen les vintiquatre hores del dia franctiradors, blindats, tancs i torres de control robotitzades.

En arribar la primavera, els llauradors llauren les seues terres, els pescadors pesquen al mar i els joves preparen els seus exàmens. Les mares i els pares tenen cura i eduquen els seus fills. I els vells tenen cura de tots. També de les històries.

I cada matí, s'escolta la crida a l'oració, el cant dels ocells, les rialles dels xiquets, les turbines dels caces, la dolçaina i el tabal dels músics que anuncien casaments i l'ocasional soroll d'un cotxe, un ruc o un venedor ambulant.

D'aquesta manera, la gent neix, s'enamora, estudia, aprèn, creix i mor. I cada acte vital és un esforç suprem. Perquè a Gaza cada pas pot ser l'últim.

Així, cada dia, cada matí i cada nit, donen gràcies a la vida.




Gaza. Maig 2014.

La vida continua. 123 imatges d'amor i guerra:
https://www.flickr.com/photos/davidsegarra/ 

Breve crónica de Gaza

Entre los desiertos del Negev y el Sinaí ha florecido durante milenios el oasis de Gaza. Una de las ciudades más antiguas en una de las tierras mas disputadas. Su símbolo es el Fénix. Palestina renace permanentemente de sus fuegos y cenizas.

Sus casi dos millones de habitantes viven encerrados herméticamente por mar, tierra y aire. Los analizan satélites desde el negro espacio. Los observan cazabombarderos F16, aviones no tripulados y globos de vigilancia desde los cielos. Los cercan barcos de guerra en el mar. Los vigilan las veinticuatro horas del día francotiradores, blindados, tanques y torres de control robotizadas.

Al llegar la primavera, los campesinos labran sus tierras, los pescadores faenan en el mar y los jóvenes preparan sus exámenes. Las madres y los padres cuidan y educan a sus hijos. Y los viejos cuidan de todos. También de las historias.

Y cada mañana, se escucha el llamado al rezo, el canto de los pajaros, las risas de los niños, las turbinas de los cazas, la dulzaina y el tambor de los músicos que anuncian bodas y el ocasional ruido de un coche, un burro o un vendedor ambulante.

De esta manera, la gente nace, se enamora, estudia, aprende, crece y muere. Y cada acto vital es un esfuerzo supremo. Porque en Gaza cada paso puede ser el último.

Así, cada día, cada mañana y cada noche, dan gracias a la vida.

Gaza. Mayo 2014.

La vida continúa. 123 imágenes de amor y guerra.
https://www.flickr.com/photos/davidsegarra/