Breu crònica de Gaza

Entre els deserts del Negev i el Sinai ha florit durant mil·lennis l'oasi de Gaza. Una de les ciutats més antigues en una de les terres més disputades. El seu símbol és el Fènix​​. Palestina reneix permanentment dels seus focs i cendres.

Els seus gairebé dos milions d'habitants viuen tancats hermèticament per mar, terra i aire. Els analitzen satèl·lits des del negre espai. Els observen caces bombarders F-16, avions no tripulats i globus de vigilància des dels cels. Els volten vaixells de guerra al mar. Els vigilen les vintiquatre hores del dia franctiradors, blindats, tancs i torres de control robotitzades.

En arribar la primavera, els llauradors llauren les seues terres, els pescadors pesquen al mar i els joves preparen els seus exàmens. Les mares i els pares tenen cura i eduquen els seus fills. I els vells tenen cura de tots. També de les històries.

I cada matí, s'escolta la crida a l'oració, el cant dels ocells, les rialles dels xiquets, les turbines dels caces, la dolçaina i el tabal dels músics que anuncien casaments i l'ocasional soroll d'un cotxe, un ruc o un venedor ambulant.

D'aquesta manera, la gent neix, s'enamora, estudia, aprèn, creix i mor. I cada acte vital és un esforç suprem. Perquè a Gaza cada pas pot ser l'últim.

Així, cada dia, cada matí i cada nit, donen gràcies a la vida.




Gaza. Maig 2014.

La vida continua. 123 imatges d'amor i guerra:
https://www.flickr.com/photos/davidsegarra/