Amèrica ja no calla

David Segarra*

Amèrica Llatina ha vist al rei espanyol intentar fer callar a un president de la regió. I a Caracas, Buenos Aires i Brasilia, avui en dia, les coses es veuen molt diferents a com es veuen a Madrid, Paris i Washington. Fent una comparativa es pot detectar com a la majoria dels mitjans espanyols es debat sobre mala educació i formes i es condemna a Chávez de manera automàtica. Mentre, als mitjans llatinoamericans hi ha una pluralitat d’opinions, però coincideixen en considerar un acte d’una prepotència intolerable el que un monarca tracte de fer callar a un president electe. El fons de tot és que la nova Amèrica es sent forta i autònoma i es sent capaç de parlar-li de tu a tu a les potències i antigues metròpolis. Cal entendre que ací es percep la monarquia com un símbol del passat genocidi indígena i l’esclavitud o del recent enfonsament de les economies argentina, nicaragüenca i boliviana. Coneguent la història d’Espanya a Amèrica, el rei li calia haver-se quedat callat. Això s’anomena diplomàcia i educació.

Zapatero va dir que cal respectar els presidents democràtics malgrat les diferències polítiques. I té raó, però per a Veneçuela és democràtic Aznar que va tractar d’instaurar una dictadura estil Pinochet? I a més perquè el president d’Espanya està obligat a defensar la guerra bruta dels anteriors governs? Perquè, no ho oblidem, el president coneix perfectament que l’ex president i el seu govern van participar en el Cop d’Estat contra Veneçuela al 2002. I ho sap perquè precisament va ser el seu ministre d’exteriors Moratinos qui va donar les proves a la Comissió d’Exteriors del parlament espanyol. Cal assenyalar també que tres dies abans que Chávez parlara en la Cimera Iberoamericana, antixavistes van disparar i intentaren linxar a un grup d'uns 100 estudiants d'esquerres. Allò a destacar és que molts dels atacants provenien de la Universitat Catòlica Andrés Bello que té signat un conveni de col·laboració amb la Fundació FAES d’Aznar. O que Mayor Oreja va aparèixer, coincidentment amb els disturbis, a Veneçuela donant suport a la lluita de la dreta opositora. O que Nuevas Generaciones està col·laborant activament amb els grups que estan fent kale borroka a les universitats privades veneçolanes. Així que Zapatero, en compte de defensar l’honor d’anteriors governs hauria d’investigar el suport d’Aznar i el PP al colpisme.

Per entendre el que està passant, és important que no ens enganyem: no és Veneçuela qui està aïllada a Amèrica, sinó la política nord-americana i europea. L’onada de governs nacionalistes i progressistes ja és majoria al continent i va des de Brasil a l’Equador, de Bolivia a Nicaragua i arriba fins Argentina i Veneçuela. La crítica contra les polítiques neoliberals d’Estats Units, Europa i el Banc Mundial és ja la posició comú. En aquest context, el rei, que no és precissament un expert en geopolítica, no ha entès que els indis, els negres i sudaques ja controlen el seu petroli, gas i aigua i estan construïnt satel·lits, ordinadors i telèfons mòbils. I li molesta que li parlen com iguals, fins i tot orgullosos i impulsius com Chávez. No ho pot tolerar. Doncs ho sentim majestat, però Amèrica Llatina ja no calla. Amèrica està unida en un desig de sobirania i independència i disposa de les ferramentes polítiques i econòmiques per a que es faça realitat. Amèrica està unida i ja no la fan callar.

David Segarra viu a Veneçuela, és fundador del periòdic valencià L’Avanç i col·labora amb TeleSur, Vive Tv i Ávila TV.