Sota les bombes de Gaza.

Xavi Sarrià a Vilaweb.

Sona l'Skype. David em truca des de Gaza. 'Fa un dia estranyament blau', diu. 'És curiós --continua--, ací entre palmeres i cases baixes, els paisatges em recorden València.' M'alegra escoltar-lo. Estàvem preocupats per ell. Fa dos mesos i mig que és a la franja preparant el seu nou documental. Els bombardeigs l'han agafat per sorpresa i s'ha quedat atrapat en aquest petit territori. Com quasi dos milions de persones durant els vuit anys de blocatge il·legal. 

David s'ha convertit en un dels pocs testimonis que supleixen sobre el terreny la falta de corresponsals internacionals. Parlem de novetats d'ací i d'allà i de sobte em talla: 'Un F16!' 'Tot això és molt bèstia', explica. 'Vaixells, tancs, "drones", helicòpters...'. Diu que se senten impactes de dia, però que de nit és un infern. Les bombes cauen sobre els edificis precaris. En dues jornades han deixat més de vuitanta morts i sis-cents ferits. No els ve de nou. L'operació israeliana de l'any 2009 va costar la vida de més de mil tres-cents i la del 2012, de cent seixanta més. La majoria civils. 'Però la gent no se'n lamenta', afegeix. 'Hem de perseverar', li diuen uns veïns acostumats a les males notícies. I m'explica que les famílies són com xarxes que es protegeixen entre elles. Per força, pense. 'Quan es mor un xiquet en naix un altre. Quan un es queda orfe, el recull el seu oncle', continua ell. I em conta més anècdotes que trenquen clixés. 'Saps que malgrat tot hi ha un índex d'alfabetització del 93%?' Ara m'envia un enllaç amb fotografies preses per ell mateix just abans dels bombardeigs. Instants de supervivència combatuda amb resiliència. 

Em torna a tallar. 'Un coet!', exclama. És un dels projectils que llancen les milícies palestines en aquest conflicte del tot desigual. 'Va cap al mar!' Es veu que l'han disparat cap als vaixells de guerra israelians. 'M'hauré d'apartar de la finestra. L'exèrcit no tardarà a respondre.' I aleshores aquella sensació de traspassar encara més la pantalla dels telenotícies. Aquella por de patir la desgràcia de prop. Aquella empatia que et recorda que hi ha indrets on la vida val menys que la bala que et mata. Ho va dir Galeano parlant dels invisibles de l'altra banda del món. Però es podria referir als de la nostra Mediterrània. Allí, entre palmeres i cases baixes, desenes de persones moriran aquesta nit sota les bombes. David m'ho explicarà demà. Amb la mateixa veu d'avui. Espere.

http://www.vilaweb.cat/mailobert/4203072/sota-bombes-gaza.html