Quan la dreta veneçolana ja no sap què fer per recuperar el poder
Una reflexió sobre la no-renovació de Radio Caracas Televisión des d'un perspectiva catalana.
Laia Altarriba i Piguillem (
fabrica.cat)
Avui estic indignada, molt indignada. El tractament que la major part de mitjans de comunicació fan de la no-renovació de la llicència a Radio Caracas Televisión (
RCTV) em sembla escandalós. A més, el que em preocupa és que el seu discurs va calant, ja que és l'únic que se sent. Com que alguns m'heu preguntat la meva opinió perquè sabeu que he estat a Veneçuela en dues ocasions, i com que penso que a qui no ha estat allà li pot costar entendre ben bé què és el que està passant, he decidit escriure aquesta reflexió. I intentar no només donar el meu punt de vista sinó aportar una mica de serenitat davant de notícies com la d'aquest migdia a TV3 i també posar el meu granet de sorra a la tasca tan interessant que està fent el poble veneçolà.
Penso que sovint per entendre les coses el millor és intentar traslladar-les a allò que ens és conegut, al nostre univers particular, així que us proposo de fer una primera mirada a les concessions de l'espai radioelèctric al nostre país.
Fa una mica més d'un any el govern de la Generalitat de Catalunya va atorgar les noves llicències per a la TDT (televisió digital terrestre) privada de proximitat. Per tal d'adjudicar les llicències, va elaborar un plec de condicions, entre les quals obligava a emetre "com a mínim el 50% de la programació (...) en llengua catalana". Entre d'altres adjudicataris, una de les empreses que ha aconseguit una llicència a la demarcació de Barcelona és UrbeTV, del grup Vocento, el mateix que edita diaris com l'ABC o Las Provincias. Doncs bé, les llicències que atorga la Generalitat (a través del Consell de l'Audiovisual de Catalunya) no són de durada infinita, sinó que s'aniran revisant en el futur.
Fem una mica de futurologia. Què succeiria si quan s'acabés el primer període de la llicència resultés que UrbeTV no ha complert el 50% requerit d'emissió en llengua catalana? Imaginem-nos que el govern decideix no renovar la llicència i l'atorga a un altre concessionari. Ja que estem fent futurologia, imaginem que el concessionari és la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona... Cert, això és massa futurologia perquè la llei no preveu que les entitats socials puguin obtenir una llicència de televisió digital. Així que tornant a les possibilitats reals, imaginem-nos que no renoven la llicència a UrbeTV i l'adjudiquen a una altra empresa que sí que tenen garanties que complirà les condicions.
No és massa descabellat pensar que els mitjans del grup Vocento (ABC, Las Provincias, Punto Radio o Tele5, on Vocento participa amb un 15% de les accions) denunciarien la no renovació com un atac a la llibertat d'expressió. Imaginem-nos que la COPE, Antena3 o El Mundo se sumen a les denúncies i també diuen que Montilla ataca la llibertat d'expressió. Imaginem-nos que els mitjans de comunicació privats a Europa comencen a explicar que el "règim" de Catalunya tanca mitjans que no li són afins. Imaginem-nos que la BBC parla (com ho ha fet aquest migdia TV3) de brutal atac a la llibertat d'expressió. I també imaginem-nos que cap d'ells adreça el seu micròfon al govern de la Generalitat per preguntar com és que no renova la llicència.
Aquesta situació, tenint en compte el plec de condicions, podria succeir pel tema lingüístic; o perquè no s'arriba al mínim del 25% de cançons interpretades en llengua catalana o en aranès; o perquè es destina més d'un 15% del temps a la publicitat; o perquè el concessionari de la llicència no salvaguarda la pluralitat informativa ni dels corrents d'opinió.
La meva proposta és que ara us traslladeu de país i tot això ho apliqueu a Veneçuela.
Després d'explotar durant 53 anys la llicència que li havia estat concedida, aquest mes de maig el govern veneçolà ha decidit no renovar més el permís d'emissió a RCTV. M'agradaria no haver-ho de fer, però ho tornaré a fer: recordo que el govern veneçolà ha sortit vencedor de totes les eleccions a les que s'ha presentat des del 1998 i que els organismes internacionals han reconegut la transparència de tots aquests comicis electorals. Per tant, el que significa la no-renovació és que un govern democràticament escollit decideix sobiranament com gestiona l'espai radioelèctric del país. La mateixa Unió Europea en dues resolucions diferents (una aquesta setmana, l'altra el mes d'abril) que feien referència a RCTV ha reconegut "el dret sobirà de cada Estat per organitzar i regular la pròpia política de mitjans" (vegeu:
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=51510).
Radio Caracas Televisón és una cadena que va donar suport al cop d'Estat encapçalat pel president de la patronal contra Chávez del 12, 13 i 14 d'abril de 2002 (hi ha un molt bon documental fet per uns irlandesos que es diu "La revolución no será retransmitida", que explica el paper que van fer les televisions privades durant el cop). RCTV i la resta de televisions privades van donar suport al cop, ja que totes elles són afins a l'oposició. Que van donar suport al cop d'Estat vol dir que van manipular imatges per tergiversar la realitat i fer creure a una part de la població i al món que el govern estava matant manifestants. Per exemple, el periodista Otto Neustand (de la CNN) va reconèixer que el pronunciament d'un grup de militars –on asseguraven que els partidaris de Chávez havien matat diverses persones i que va propiciar el cop– el va registrar ell hores abans que es produïssin les primeres víctimes. D'aquesta manera van intentar legitimar el cop d'Estat, que finalment va fracassar gràcies a la determinació de les desenes de milers de veneçolanes i veneçolans que van plantar cara als colpistes.
Jo he estat a Veneçuela un total de cinc mesos en dues ocasions diferents durant els últims tres anys. He vist RCTV i la resta de cadenes privades, i he sentit com insulten no només al president Chávez (dient-li "feo", "índio", "mono"...) sinó com també insulten tots aquells que donen suport al procés veneçolà amb apel·latius com "hordas chavistas", "monos", etc. Avui he sentit dir a TV3 que RCTV era l'única emissora de televisió de l'oposició que es veu a tot Veneçuela. Això no és cert, jo he estat en diversos estats veneçolans i en tots la graella televisiva estava plena de cadenes obertament a favor de l'oposició. Com han recordat aquesta setmana diversos intel·lectuals argentins i britànics en dos manifestos diferents publicats a la premsa de cadascun d'aquests països, “no hi ha censura a Veneçuela, país on el 95% dels mitjans de comunicació” estan en mans de l'oposició, amb cinc dels canals de TV en mans privades, que controlen en 90% del mercat”. A més, la totalitat “dels 118 diaris i 706 de les 709 emissores estan en mans privades. RCTV, lluny d'haver estat silenciada, ha estat autoritzada per continuar transmetent per cable i via satèl·lit” (
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=51534).
Des del cop d'Estat, les televisions privades han continuat enfrontades directament al govern, però una nova llei els ha limitat d'ençà d'aleshores la forma que tenen de treballar, ja que els obliga a tenir responsabilitat social amb el que emeten. És la Llei de Responsabilitat Social en Ràdio i Televisió, coneguda com a Llei Resorte i aprovada el desembre de 2004. Els eixos principals de la llei són la protecció de la infància i la joventut de la programació i la publicitat que promogui un llenguatge inadequat, el consum de les begudes alcohòliques, tabac o drogues, la violència desmesurada o el sexe explícit; el foment de les produccions audiovisuals del país i de la música feta per intèrprets veneçolans i llatinoamericans; i la garantia de la veracitat de les informacions difoses. Per assolir aquest últim objectiu, les cadenes estan obligades a informar de la data en què van ser registrades les imatges difoses. Els mitjans privats es van oposar frontalment a la llei des del primer moment, i l'anomenen Llei "mordassa". Aquesta llei que diuen que retalla la llibertat d'expressió, no crec que disti massa de les normatives europees en matèria de mitjans audiovisuals.
Davant de l'actitud que ha mostrat RCTV els darrers anys contra el procés democràtic veneçolà, no m'estranya que en el moment de renovar la llicència pública, el govern encapçalat per Chávez hagi decidit que la concedeix a algú altre. Això mateix ha passat amb algunes nacionalitzacions que ha fet el govern veneçolà per tal que sigui el conjunt de la població qui administri i qui es benefici de les riqueses del país. Però més enllà que jo pensi que quan una llicència s'acaba, pots decidir com a Estat sobirà a qui l'atorgues de nou, la legislació empara el govern veneçolà perquè RCTV havia violat diversos articles del Reglament de Radiocomunicacions, no només durant el cop d'Estat sinó també posteriorment. I és que aquest reglament prohibeix, entre d'altres, la transmissió de discursos que incitin a la rebel·lió i a l'irrespecte a les institucions, així com la transmissió de notícies falses, enganyoses o tendencioses. A més, RCTV no ha recorregut als procediments legals previstos que li haurien permès d'aturar la no-renovació (vegeu:
http://www.abn.info.ve/reportaje_detalle.php?articulo=402).
I qui és que ocuparà l'espai radioelèctric que deixa buit RCTV? Doncs una nova cadena de titularitat estatal però que es presenta com el primer canal de servei públic que es diu TVes (
www.tves.org.ve). Això significa que de tots el continguts se n'encarreguen els Productors Nacionals Independents (PNI), és a dir que, com ha explicat el ministre de Telecomunicacions i Informàtica, Jesse Chacon, "de la programació se n'encarreguen els PNI, amb total llibertat i sense línia editorial". Molts d'aquests PNI són productores audiovisuals cooperatives creades gràcies a la promoció cooperativista que els darrers anys s'ha fet des del govern i que han proliferat arreu del país. Moltes d'elles han nascut vinculades a televisions comunitàries (és a dir, veïnals).
Tot l'enrenou que s'ha muntat al voltant de la no renovació de la llicència a RCTV s'ha d'entendre com una nova estratègia de l'oposició per aconseguir recuperar el poder polític que les urnes li han negat. El nivell de desesperació d'aquells que durant 40 anys s'havien repartit el poder és important. Després de veure que a través de les eleccions no podien guanyar, han intentat diverses estratègies ja conegudes al continent llatinoamericà: el cop d'Estat, l'aturada patronal, les cassolades contra un govern socialista, el cop electoral... tot plegat amb l'ajuda dels potents canals de televisió privats, molts d'ells finançats parcialment amb capital nord-americà. Els aldarulls d'aquests dies a Caracas i l'intent de deslegitimació internacional del govern veneçolà responen de nou a aquest intent de fer caure Chávez sense respectar la voluntat de la majoria de la població veneçolana expressada a les urnes.
El que sap molt greu (tot i que malauradament no em sorprèn) és que una televisió com TV3, que es presenta com "la nostra", també caigui en el discurs del mitjans de comunicació colpistes veneçolans i reprodueixi íntegrament el seu discurs sense atansar-se a conèixer sense prejudicis què en pensa la majoria de votants del país.
Com han recordat aquesta setmana diversos intel·lectuals argentins i britànics en dos manifestos diferents publicats a la premsa de cadascun d'aquests països, “no hi ha censura a Veneçuela, país on el 95% dels mitjans de comunicació” estan en mans de l'oposició, amb cinc dels canals de TV en mans privades, que controlen en 90% del mercat”. A més, la totalitat “dels 118 diaris i 706 de les 709 emissores estan en mans privades. RCTV, lluny d'haver estat silenciada, ha estat autoritzada per continuar transmetent per cable i via satèl·lit” (
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=51534).
Etiquetes de comentaris: Chavez, periodisme, RCTV, Venezuela
Ai, Pañella...
