Que ens detinguen a tots!

La recent detenció, maltractament i condemna judicial a un col·laborador del periòdic valencià L'Avanç a Mallorca ha sigut el penúltim i indignant cas d'un eterna cadena d'agressions contra la nostra llengua. Una llarga xarxa de silencis i complicitats les fomenten i deixen impunes. El que els autodenominats nonacionalistes i demòcrates espanyols amaguen és que encara avui el fet de parlar en valencià-català-mallorquí és raó suficient per ser detingut. Com en la dictadura.

David Segarra

A Marc Peris, columnista, dissenyador i professor d'art, li ha tocat ara ser el protagonista involuntari. D'estar assegut tranquilament a una terrassa gaudint de l'estiu, la demanda policial d'identificació el va conduïr a tot un rosari de vexacions intolerables. Només per demanar-li en la seua llengua (que no està il·legalitzada ni és inconstitucional) la raó de la identificació va ser suficient per a que s'encengueren els agents de l'ordre. Immediàtament li van exigir: “habla en español”, li van amenaçar amb “te vamos a dar de hostias” i li xafaren el peu amb les botes militars. Per passar a luxar-li el braç, enmanillar-lo i entrar-lo a colps al cotxe patrulla. Ahí va viure el que és tristament habitual als calabossos. Un agent el tranquilitzava: “tranquilo que aquí no pegamos a nadie”, mentre Marc no podia deixar de mirar la taca de sang seca a la paret. A continuació va apareixer de cop el clàssic agent dolent amenaçant-lo: “escoria como tú no se merece vivir”, “ahora no eres tan chulito”, “no te rías que te meto una paliza o te vuelo la cabeza”.

Però, parem un moment el relat i imaginem-nos nosaltres mateixos un dia qualsevol en una terraseta del barri del Carme o de les Rambles prenent un café o unes cervesses i acabant el dia a l'infern policial pel simple fet d'haver parlat en valencià. Doncs això és el que passa cada dia, de manera aleatòria i indiscriminada. Confiats, pensem que no ens passarà a nosaltres però el punt de mira segueix vigilant.
Després del suplici a comissaria el van conduïr a un judici ràpid on, malgrat els testimonis i les contradiccions dels agents, va ser condemnat per resistència a l'autoritat. El món a l'inrevés? No, tot en ordre. Ja ho va dir una funcionària: “aquí no se habla en catalán, hablad en castellano”. Com en les dictadures.

En la pràctica, són els hereus de la llarga tradició inquisitorial, del Decret de Nova Planta i dels principis del Movimiento franquista. Els jutges i policies de la denominada democràcia espanyola ens recorden dia a dia que som ciutadans de segona. Es presenten com casos aïllats. Igual que es fa amb el racisme contra àrabs i africans o amb els assassinats contra dones. Però la persecució dels catalanoparlants és sistemàtica i estructural. És per això que sense una acció de denúncia global d'aquesta situació no podrà haver-hi solucions, ni que siguen parcials. Ens caldrà recopilar, quantificar i realitzar estadístiques sobre els nombrosíssims casos de persecució lingüística per part de funcionaris de l'Estat. Ens caldrà dir allò de: si toquen a u ens toquen a tots! I ens caldrà denúnciar-lo com una forma més de racisme, com l'antic antisemitisme i l'actual islamofòbia. Ens caldrà estar units i denunciar la persecució a totes les instàncies. Zapatero tindria que anar preparant els advocats de l'Estat. Per qué, com és que l'Espanya plural persisteix en pràctiques totalitàries? Perqué és que això no és notícia? On estan les respostes?

En definitiva, depén de tots i totes que Marc no estiga a soles. Depén de tothom que fem respectar el nostre poble i la nostra cultura i que el fet de tindre una cultura pròpia no siga motiu de persecució. Mai més i enlloc. I si volen, que ens detinguen, perqué Marc som tots.