Evolució i tendències de la premsa de proximitat

Estratègies d’organització i construcció de l’Espai Comunicatiu Català

El procés de globalització i la ràpida evolució de les tecnologies de la informació estan produïnt un canvi importantíssim en el comportament de les audiències dels mitjans de comunicació al nostre país. La premsa independent local i de proximitat es troba davant d’una oportunitat única per intentar consolidar un espai comunicatiu en català, on el País Valencià té molt a dir.

David Segarra

Els últims cinc anys han mostrat, a qui ha volgut veure-ho, clars exemples de les noves direccions cap a on estan dirigint-se els mitjans comunicació. Des de la premsa independent local i de proximitat, ens interessa analitzar com les tendències comunicatives dins l’espai lingüístic català tenen particularitats pròpies.

És evident que la irrupció massiva i imparable d’internet ha sigut la principal novetat i marca una nova etapa dins el món de la comunicació. La xarxa ha creat noves oportunitats i alhora ha obligat a reestructurar-se i adaptar-se als vells mitjans que tenen que competir amb mitjans estríctament digitals. En segon lloc cal destacar com la difusió de premsa gratuïta ha suposat un canvi molt important en la percepció de la distribució i la realització de la premsa escrita. Dins del context de la constant evolució de les tecnologies de la informació (TIC), de l’obertura de mercats i extrema mobilitat que ha provocat la globalització, l’espai comunicatiu en català es troba en una cruïlla.

A la Revista de les Revistes del 2005 el seu editorial afirmava que "cada cop tenen més presència al nostre país els grups de comunicació estatals i europeus amb poca voluntat d’expressar-se en llengua catalana i encara menys compromís amb la vertebració del país". I és cert, però també ho és el fet que els mitjans propis disposen d’eines que els permeten una difusió i una independència inèdites. Són precissament les TIC les que poden permetre per primer cop des dels tres segles de la guerra de successió la reconstrucció d’un espai català de comunicació. I afegeix la periodista Laia Altarriba quan afirma que "si bé és cert que en conjunt l’ús social de la llengua retrocedeix, no podem oblidar que el percentatge de població ecolaritzada en català en qualsevol dels territoris del nostre país és més alt que en cap altre moment de la història".

El paper dels que apostem per aquest espai, dins el món globalitzat i la carrera tecnològica, és estudiar amb profunditat les dades per tal de poder comprendre les noves tendències que s’estan produïnt i actuar en conseqüència. Els mitjans locals valencians, balears i especialment els catalans han demostrat que és possible adaptar-se a les noves realitats dins el món de la comunicació per fer-se un lloc entre la resta de pobles i cultures del món. És aquest un panorama complex però pel qual cal transitar per poder reconstruïr i consolidar un espai comunicatiu propi.


Tendència general en les audiències

Segons l’informe de l’Estudi General de Mitjans espanyols (EGM) les tendències de les audiències són d’augment espectacular d’internet, d’alça dels periòdics i d’una relativa estabilitat dels altres amb una lleugera tendència a la baixa de la televisió i les revistes. El cas d’internet com a mitjà naixent presenta un creixement constant i rapidíssim. Mentre a l’any 1996 l’audiència era de l’1%, al 2000 era de 12,6%, per arribar a un 26,9% en 2003 i assolir ja un 34,4% el 2005. Els periòdics passen en el mateix periode d’una penetració del 38% al 41,1%. Cal entendre que ha sigut l’edició i distribució dels nous gratuïts qui ha compensat la clara caiguda de vendes dels periòdics generalistes de pagament. Les revistes i suplements es troben estancades i baixant. La televisió baixa a poc a poc d’un 90,7% al 2003 fins un 88,9% el 2005. Pareix ser que internet està amenaçant lentament l’hegemonia absoluta de la televisió. La ràdio per la seua part es troba estabilitzada en un 56,5%. "A Catalunya, als darrers 22 anys, la premsa local i comarcal catalana és l’única que ha mantingut un creixement sostingut i l’única que continua en expansió" apunta el sociòleg Salvador Cardús, basant-se en els resultats de l’Institut d’Opinió de la Generalitat catalana.

No hem de deixar de costat el que Estanis Alcover, president de l’ACPC i director de comunicació del Grup El Punt, apunta a l’assenyar l’objectiu de mantindre els lectors fídels i eixamplar el públic guanyant nous. Alcover explica com "l’Associació Mundial de Premsa considera que la generació X està llegint diaris, però no es pot dir que siguen lectors consolidats". De la mateixa manera els diaris gratuïts busquen els joves i les dones. Precissament és a la premsa comarcal on existeix un percentatge superior de dones lectores que als generalistes. Per la seua part, Internet està creixent moltíssim per les generacions que es desenvolupen amb el mitjà i l’utilitzen prioritàriament.

El reforçament de la identitat local en la globalització és un fenòmen clar. Front a l’uniformització transnacional i acultural, les cultures arrelades estan generant una nova onada situada entre la resistència i l’ofensiva. Teresa Velásquez, del Departament de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona creu "fonamental que aquests mitjans tracten els aspectes relacionats amb les senyes d’identitat d’aquells llocs on s’editen i per als lectors als quals es dirigeixen i, al mateix temps, a través de les possibilitats que donen tant la xarxa, com els instruments teconòlogics, es troben a l’espai global (ciberespai)".

La modificació dels hàbits de l’audiència està provocant ja un canvi en el repartiment del pastís publicitari i si és cert que per ara televisió, ràdio i premsa escrita s’ho emporten quasi tot, internet està ja començant a preparar-se per al banquet. Al ritme actual de creixement es calcula que en pocs anys arribarà a absorvir un 10% del la inversió publicitària total. Ací cal remarcar el paper de les associacions de premsa catalanes que fan el paper de lobby cara les institucions, però també a l’hora d’explicar a les grans agències de publicitat les seues importants audiències. L’experiència de David Baret, secretari de l’ACPC, és que "cal fer molta pedagogia del potencial de la premsa comarcal" davant les institucions i les agències.

Aquestes dades d’àmbit espanyol representen bé la tendència general a tot Europa però manquen d’un anàlisi pormenoritzat dels diferents subgrups. És el cas de moltes revistes especialitzades que augmenten la seua audiència contrariant la tendència general, així com també ho és el cas de la premsa local, comarcal, independent o alternativa.


Cas per cas

L’internet és un dels nous i prinicipals fronts en la batalla per la informació. Mentre la resta de camps, estan fins a cert punt estabilitzats i controlats per les grans empreses tradicionals, internet ha generat l’aparició de nous mitjans independents que han arribat a competir amb elles, i en alguns casos superar-les. Internet reuneix totes les formes de transmissió d’informació convertint-se en el mitjà total: text, imatge, audio i vídeo. Donades aquestes condicions a la xarxa es produeix el fenòmen del bolcat de la pràctica totalitat dels mitjans tradicionals: periòdics, revistes, ràdios i televisions. Però aquests mitjans clàssics es troben amb que ja existeixen els seus equivalents exclusivament digitals nascuts dins del ciberespai, amb els avantatges en despeses i sobretot en coneixement i comprensió de l’entorn. També es produeix el fet que els mitjans convencionals tinguen que fer una introducció en web amb un format i plantejament totalment diferent al paper. Mentre les webs de Levante o Las Provincias són un calc de l’edició impressa (encara que estan incorporant ràpidament el ventall de possibilitats d’interactivitat) el jove periòdic L’Avanç, des del principi considera el paper i la web com dos canals autònoms, complementaris però amb métodes de treball i potencialitats completament diferents.

La presència del català es mostra plena de vitalitat a la xarxa global. A l’octubre del 2005 hi havien 7.140.000 pàgines a l’internet, fent del català la vint-i-tresena llengua del ciberespai. Això demostra la tendència que "els catalanoparlants, quan actuem en llibertat, treballem en la nostra llengua", tal i com afirma Jordi Mas, coordinador de Softcatalà. El 2005 va ser el primer any que la Generalitat Catalana ha inclòs els mitjans digitals en el pressupost de subvencions.

Vilaweb és el màxim exemple d’innovació i aprofitament d’internet utilitzant com vehicle una llengua sense Estat. Internet ha permés unificar una comunitat de catalanolectors de tot l’àrea lingüística i inclús de residents a l’estranger. El Punt va decidir encertadament aliar-se amb el líder en compte de tractar de competir en un terreny nou. La web de L’Avanç ha aconseguit ser el referent informatiu sobre el País Valencià per als valencians, però també per a la resta d’habitants dels Països Catalans al combinar un model doble de comunicació: la publicació oberta i horitzontal en línia d’indymedia i la cobertura de la realitat valenciana des d’un periodisme progressista i valencianista. I això sense grans inversions econòmiques. Mitjans digitals com E-Notícies o Tribuna Catalana destaquen dins el panorama d’informació a l’internet. Altres mitjans locals com Alcoi Digital o Safor Web estan assolint percentatges d’audiència importants. Per altre costat no es pot oblidar la novetat que suposa l’aparició de mitjans alternatius militants amb un impacte molt gran com són Racó Català o Barcelona Indymedia. En l’estela de l’associacionisme de la premsa catalana, es s’ha constituït el Grup de Periodistes Digitals que han iniciat el debat sobre el paper i l’organització de la premsa digital. Internet no és només el futur sinó que és ja el present de la comunicació. De fet tots els estudis d’audiència apunten cap a un augment imparable de la seua importància tant entre el públic com entre la despesa de les agències publicitàries i les institucions.

En el cas de la premsa escrita les lectures de les estadístiques ens mostren un creixement de lectors molt important. Però no s’enganyem, el fenòmen que ha fet augmentar l’audiència del mitjà de comunicació més tradicional ha sigut l’aparició de tot un seguit de noves capçaleres gratuïtes. És de destacar com el mercat dels gratuïts és avui el principal espai de lluita empresarial dels grups editorials internacionals. Així ens trobem amb periòdics com 20 minutos (Noruega), Metro (Luxemburg), Qué! (participació britànica), ADN (Grup Planeta) pertanyents a grups europeus o espanyols, però també amb les més de 40 capçaleres que s’agrupen a l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta (ACPG) i que editen més d’1.500.000 d’exemplars. Aquestes dades suposen uns 3.500.000 lectors diaris que compten amb un 85% de continguts en català. El cas de les publicacions gratuïtes no és nou a Catalunya on va ser pionera Claxon Tarragona que s’edita des de fa 35 anys i que actualment pertany al Grup Anuntis-Segundamano.

A Catalunya, a banda de les desenes de publicacions gratuïtes locals ens trobem amb tota una sèrie de publiciacions impulsades per El Punt: Punt de Venda, Punt Habitatge, Punt Motor, Punt Decoració. Al País Valencià les cartelleres gratuïtes amb una important presènci del català comencen a proliferar: AU! a València i Code Magazine a Castelló. També han sorgit experiències innovadores com Xarxa Urbana, a València, que uneix el públic progressista amb els immigrants, buscant un espai intercultural. Fins i tot l’euskera ja disposa de Hitza (associat al periòdic de pagament Berria). I per últim no podem deixar de costat l’experiència dels immigrants que estan generant els seus propis mitjans amb un éxit important com Nuevo Hispano, Latino o Sí se puede.

La principal modificació dins el mercat es produeix perqué els gratuïts han aconseguit situar-se en pocs anys en els primers llocs d’impacte en l’audiència de premsa europea. Un altra qüestió a no perdre de vista és el fet de que molts dels diaris gratuïts són editats per empreses amb diaris de pagament. L’empresa del gratuït Metro a Gran Bretanya edita també el Daily Mail de pagament. Amb dades a la mà veiem que el 60% dels lectors del gratuït no llegia periòdics abans i inclús que un 5% dels seus lectors acaben comprant el diari de pagament. Així, no caldria veure els gratuïts com una amenaça sinó com part del pla editorial. Enric Sierra, director de l’edició barcelonina de 20 Minutos, explica com les empreses editorials tradicionals s’estan introduïnt al mercat dels gratuïts davant la crisi de lectors. Tal és el cas dels grups Zeta o Recoletos. Les claus del seu éxit, a banda de la gratuitat, són l’abundància d’informació social, d’oci i serveis de proximitat, així com la interactivitat i participació dels lectors que disposen d’un sorprenent 10% del total del periòdic. És a dir: gratuitat, proximitat, participació i denúncia social són les seues claus. Tot des d’una política informativa allunyada de les polèmiques partidistes.

Degut a la diversificació extrema dels mitjans de comunicació, la premsa clàssica de pagament s’ha vist obligada a llençar promocions i suplements que creixen fins a l’infinit per tal de fer front a la baixada general de lectors i vendes. Encara que no es pot perdre de vista que, malgrat la davallada de la premsa escrita, El País, El Mundo, El Periódico, La Vanguardia, Avui o Levante continuen sent mitjans de referència amb àmplies vendes i una considerable influència a les nostres terres. A Catalunya la sensació de la premsa local i comarcal és d’optimisme, mentre la premsa generalista sofreix reduccions i crisis estructurals i d’identitat (El cas del barceloní Avui és paradigmàtic). L’adaptació a un públic objectiu, la proximitat i una intel·ligent política editorial i empresarial d’aliances fa que la premsa comarcal catalana encare el futur amb confiança dins el mercat de premsa de pagament. L’exemple del Grup Comit (El Punt, Regió 7, El 9 Nou, Segre, 3 de Vuit i Diari d’Andorra) demostren com allò local es pot inserir dins la globalitat. De fet és El Punt qui venint des de les comarques encercla la gran ciutat de Barcelona amb vàries edicions després d’una llarguíssima marxa.

"La premsa comarcal ha superat les expectatives que sobre el desenvolupament ens podíem haver fet" afirma Jaume Guillamet de la Universitat Pompeu Fabra. Agrupades sota l’Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC) s’hi troben 130 publicacions amb uns 800.000 lectors mensuals. En l’ús del català cal destacar que és quasi absolut i que publicacions en castellà com Diari de Terrassa o Diari de Tarragona han anat augmentant progressivament les pàgines en català. El diari Segre ha elaborat una segona edició en català i el seu director, Joan Cal planteja les claus d’éxit editorial en els següents punts: proximitat, identitat, independència, complementarietat amb els grans, resposta a necessitats socio-culturals, diferenciació i credibilitat.

A les illes, El Diari de Balears del grup Serra és un dels més potents de Mallorca. I el Diari d’Andorra i el Periòdic d’Andorra comparteixen el protagonisme de la premsa en català al país dels pirineus.

La convivència de l’edició setmanal valenciana de El Punt (antic Periòdic de l’Horta) i el quinzenal L’Avanç és un fet sense precedents que inicia i obri tímidament l’espai de la premsa en català al País Valencià, als quals cal sumar tot un seguit de publicacions locals com l’Informador de La Costera, Alcoi o Vinaròs... El setmanari El Temps, editat per Eliseu Climent a València i d’àmbit de Països Catalans és el projecte més veterà.

Mentre les revistes espanyoles i les generalistes es troben en una crisi permanent el Grup Enderrock, Nat i Sàpiens estan gaudint d’un important éxit al haver sabut localitzar espais desconeguts per als grans grups. És de destacar que en un mercat tan competitiu i amb una àmplissima oferta les revistes catalanes han realitzat un esforç molt important per buscar una alta qualitat d’edició, imatge i continguts. El Grup Enderrock, tal i com el presenta el seu president Lluís Gendrau, va ser creat per un grup de periodistes que van posar els seus coneixements per un projecte cooperatiu" i que, després de l’éxit de les seues publicacions, es planteja obrir mercats més enllà dels Països Catalans, exportant els seus productes a Galícia, Euskadi i la resta de l’Estat espanyol.

La localització de grans sectors socials necessitats de mitjans d’informació i comunicació sumats a una oferta atractiva ha sigut la combinació guanyadora. Per aquestes raons no és casual que als últims deu anys el nombre de publicacions especialitzades s’haja multiplicat per tres a Catalunya. Dins aquest context es troba G10, grup creat el 2003 i format per algunes de les principals capçaleres, amb un tiratge conjunt de 300.000 exemplars.


Els reptes de l’espai comunicatiu en català

Dins el procés de globalització es produeixen dues tendències aparentment enfrontades com són l’aparició de mitjans globals internacionals i al mateix temps el creixement de mitjans de proximitat i identitaris. Les associacions APPEC (Associació Catalna de Publicacions Periòdiques en Català), ACPC (Associació Catalana de Premsa Comarcal), ACPG (Associació Catalana de Premsa Gratuïta) i la mallorquina APFM (Associació de Premsa Forana de Mallorca) demostren que el mercat de premsa en llengua catalana és viu i real agrupant 350 capçalares amb més de dos milions d’exemplars distribuïts al mes. És al País Valencià on encara els mitjans independents locals i en català es troben dispersos i aïllats als territoris de les diferents comarques.

En el cas de les llengües i cultures sense Estat la iniciativa no parteix de les grans empreses. Però per altra part les necessàries ajudes i subvencions institucionals que a l’any 2005 van ser de 11,5 milions d’euros no poden amagar projectes inviables sense impacte real i que l’únic que fan és generar deute i dependències del poder polític de torn. Projectes com Comit, Cultura 03 o G10 són els que estan posant bases sòlides a un teixit editorial autònom i sostenible. En el cas de Cultura 03, els objectius són tan ambiciosos com per aspirar a competir amb els grups comunicatius internacionals a casa nostra i a fora. Com a model empresarial plantegen un cooperativisme competitiu com el de la basca Mondragón. Consideren que és la via de construïr un model d’indústria propi i arrelata al territori. És des de baix, des de les comarques i el compromís des d’on han nascut unes empreses de mitjans que amb una sàvia política associativa i responent a les necessitats socials han obert un espai important.

Les aliances entre El Punt i Vilaweb són importantíssimes perqué ofereixen ja una plataforma multicanal que s’expandeix a l’audiovisual per internet amb Vilaweb TV i ofereix nous serveis de correu, weblogs o wap. Al País Valencià, el periòdic L’Avanç compta amb una web que està totalment diferenciada del paper i ha col·laborat estretament amb Ràdio Klara i Pluràlia TV (amb emissions en bilingüe) oferint anàlisi en paper, actualitat per internet, audio per ràdio i video per internet. L’aparició d’Info TV (televisió en obert) i Xarxa Urbana (majoritàriament en castellà però amb la voluntat d’apropar la cultura i la llengua dels valencians als immigrants) amplien l’espai comunicatiu valencià. Podríem arribar a descriure la situació valenciana com molt similar a la de la Catalunya dels seixanta i setanta que amb tot un seguit d’iniciatives militants acabarien generant els grups editorials catalans que avui en dia són projectes sòlids i viables.

La intercomunicació entre els diversos territoris i empreses s’està convertint ja en una naixent realitat. Gendrau planteja que "hem de ser capaços de crear grans grups de referència on es comparteixin els serveis i les estratègies de penetració en el mercat, de distribució i promoció" i explica que "el Grup Enderrock ja té acords amb El Punt i Vilaweb creant xarxes de complicitat i sinergies". Les col·laboracions, a diferents nivells i velocitats, per exemple la redacció de L’Avanç realitza la secció de País Valencià de El Triangle. La recent edició conjunta de la primera guia i disc dels músics en valencià entre L’Avanç i Enderrock és un altra interessant experiència. Les col·laboracions i aliances entre mitjans valencians i catalans s’estàn convertint en un fet generalitzat. Vilaweb, fundada i dirigida pel valencià Vicent Partal es connecta habitualment a L’Avanç, Ràdio Klara o Pluràlia TV. La normalitat està lluny i per ara només es donen coordinacions puntuals, però sí que s’estan visualitzant i materialitzant noves i plurals relacions dels mitjans de València, Barcelona i les comarques dels Països Catalans.

David Centol, editor de Premsa Local de Catalunya, arriba a la conclusió que cal treballar els micronínxols de mercat, però "amb voluntat de guanyar dimensió. Justament perquè el mercat català és petit, si un territori concret ha consolidat un bon projecte de proximitat, l’editor ha d’exportar la iniciativa a d’altres indrets on també pugui quallar. Cal trencar aquesta sensació de que Catalunya (I els Països Catalans podríem afegir) és una mena de regnes de taifes editorials on cadascú manté la seva parcel·la: s’ha de superar l’atomització". El sociòleg Salvador Cardús ho explica des d’un altre punt de vista: "hi ha fragmentació, però no l’ha causada el mercat, sinó la indústria, per desconeixement o per comoditat. La indústria cultural catalana no pot sobreviure en una situació d’eterna protecció. Necessita saber competir i, per tant, conèixer el terreny per on es mou". I per connectar l’àmbit global de la comunicació moderna amb l’éxit de la premsa de proximitat catalana, Toni Strubell (historiador i coordinador de la Comissió de la Dignitat) planteja la següent reflexió: "On els mitjans en català sí que han pogut fer-se un forat, i sort en tenim, és en el front local". "Ara bé, això vol dir deixar el discurs global, l’opinió pública general, en mans d’altres mitjans. Llegim la revista local per saber què passa localment, i Antena 3 ens diu que hem de pensar de l’Estatut o d’Iraq. Si Catalunya vol ser una nació, aquest model ens l’haurem de plantejar".

La força de les associacions de premsa catalana i balear són un dels puntals claus que han sabut entendre les noves i velles tendències dels lectors i l’audiència. La tendència imparable i global de la concentració de les empreses de comunicació té un camí propi a l’espai comunicatiu català on el cooperativisme i l’associacionisme juguen un paper fonamental. És ara el País Valencià (amb més quatre milions d’habitants i una gran capital) la peça que falta al puzzle per completar un espai comunicatiu ampli i viu.

Aquest és el repte davant nostre.

+info:
www.appec.cat
www.premsacomarcal.com
www.premsagratuita.com
www.premsadigital.com

www.comunicacio21.com

Informació treta de la Revista de Revistes (dirigida per Laia Altarriba) editada per l’APPEC i dels materials d’estudi del Postgrau en Periodisme de Proximitat (Local, comarcal i social) de la Universitat Autònoma de Barcelona dirigit per Antoni Reig, Manel López.