Es ven ploma periodística

Segons ens informa la BBC, deu periodistes de Miami van rebre diners del govern d’Estats Units per difondre opinions anticastristes als mitjans de comunicació. El pagament a periodistes no es nou a l’Estat espanyol, Catalunya i el País Valencià.

David Segarra

Arran de l’escàndol, El Nuevo Herald s'ha vist obligat a despatxar a Pablo Alfonso per haver cobrat 175.000 dòlars i a Olga Connor per embutxacar-se 71.000. El cas va ser destapat per The Miami Herald que va publicar que també hi han mitjans creats directament pel govern. Ràdio i TV Martí, per exemple, són programes propagandístics que només aquest any han rebut 37 milions de dòlars. El reporter Juan Manuel Cao va rebre 11.400 dòlars de TV Martí per actuar agressivament contra Cuba. En una entrevista a l’Argentina, el propi Fidel Castro li va preguntar de qui estava cobrant per fer el seu treball. Cao va assegurar que “no hi ha res sospitós en això”, “jo ho faria gratis. Però les regulacions no ho permeten. Cobre simbòlicament, per sota dels preus del mercat”. Una extraordinària mostra de compromís. Experts en ètica periodística dels Estats Units comparen el cas amb el del periodista Williams al 2005, quan es va revelar que havia cobrat del govern Bush per promoure les seues polítiques a través del seu programa.

Carlos Alberto Montaner, conegut columnista a Espanya, és un altre dels deu de Miami. El periodista va ser condemnat en 1961 per participar en atemptats terroristes. En ple franquisme va aparèixer per l’Estat espanyol iniciant la seua carrera editorial. És membre de la Fundació Hispano-cubana lligada al PP. Montaner és col·laborador, amb Raúl Rivero, en nombrosos mitjans de dretes com El Nuevo Herald, Cubanet, Encuentro o Libertad Digital.

Davant d’aquest últim cas de perversió del periodisme cal recordar les investigacions de la historiadora francesa Stonors Saunders i de l’advocada nord-americana Eva Golinger que han demostrat com Estats Units ha finançat, i finança, sistemàticament a intel·lectuals i periodistes per defensar les seues polítiques.

A l’Estat espanyol, els conflictes basc i català ens han mostrat com els fons reservats i de rèptils locals també s’han utilitzat per fustigar la dissidència. L’esperançador és que a la llarga els periodistes a sou sempre acaben sent descoberts. Potser Losantos, Rahola, Villatoro, Juaristi, Boadella o Savater es van posar a tremolar al llegir les investigacions provinents de La Florida. O potser no. Que quan u es troba al cim del poder es creu intocable. Clar, fins que arriben els vertaders periodistes. I es carreguen el xiringuito cultural i mediàtic.

I al País Valencià? Qui serien els que es van posar a tremolar al llegir la notícia? Qui haurà venut la seua ploma periodística i intel·lectual?