Perqué els seus ulls són tan oceànics?
Perqué el cel és més gran
dins d'ella
que a fora?
Perqué plou a dins seu?
Perqué hi fa tant de fred?
Perqué té volcans
plens de foc, de força i de por?
De qui fuig?
Qui la persegueix?
Perqué els nostres mars
s'han trobat?
Perqué els nostres vaixells
tan distints
tan distants
naveguen ara junts?
Potser venim navegant de lluny
de molt lluny enllà
de més enllà
que el record
recorda
de la frontera
poblada de fantasmes
i de dracs marins
Naveguem
descobrim les nostres rutes
Saludem els peixos
i altres vaixells
L'oceà és infinit
No tingues por
El teu vaixell és ben fort
El vent bufa bó
Navega junt a mi
Llaurem camins en la mar
Trobem-se en el camí
Aturem-se
a una illa
que ature
les nostres rutes
i ens done acollida
i descans
per curar les nostres ferides
per beure
teniem fam i sed
portavem tristessa i fe
La illa existeix
Creu-me
Naveguem junts
Vull ensenyar-te meravelles!
Deixem enrere terres de boira
Cerquem noves riberes
No tingues por
El teu vaixell és fort
El meu t'acompanya
Que els teus ulls siguen oceànics
d'esperança
de confiança
que el cel no anuncie amenaces
que els trons i llamps
ens sonriguen
Que els nostres vaixells naveguen junts
que els nostres cossos s'abracen
que els nostres pasos donats
miren endavant
i només retornen al passat
com aquell que segur
recorda la duressa
i la bellesa
de la vida
i de l'aprenentatge
Companya!
Naveguem junts!
No tinguem por!
Caminant junts no hi ha llamp
no hi ha tro
ni vent, pluja o tempesta
que puga enfonsar
el nostre vaixell
Caminem
Naveguem
Venim de lluny
I més lluny anem!
Donem gràcies per estar vius
per tindre aquests vaixells
i per haver creuat les nostres rutes
en l'oceà infinit
Mirem enllà
una terra
més fértil
i més lliure
existeix
broten les seues llavors
que portem als nostres vaixells
Deixem viure la vida!
Deixem naixer l'esperança!
Naveguem abraçats
forts i confiats!
Perduts estavem
Naveguem doncs!
dins d'ella
que a fora?
Perqué plou a dins seu?
Perqué hi fa tant de fred?
Perqué té volcans
plens de foc, de força i de por?
De qui fuig?
Qui la persegueix?
Perqué els nostres mars
s'han trobat?
Perqué els nostres vaixells
tan distints
tan distants
naveguen ara junts?
Potser venim navegant de lluny
de molt lluny enllà
de més enllà
que el record
recorda
de la frontera
poblada de fantasmes
i de dracs marins
Naveguem
descobrim les nostres rutes
Saludem els peixos
i altres vaixells
L'oceà és infinit
No tingues por
El teu vaixell és ben fort
El vent bufa bó
Navega junt a mi
Llaurem camins en la mar
Trobem-se en el camí
Aturem-se
a una illa
que ature
les nostres rutes
i ens done acollida
i descans
per curar les nostres ferides
per beure
teniem fam i sed
portavem tristessa i fe
La illa existeix
Creu-me
Naveguem junts
Vull ensenyar-te meravelles!
Deixem enrere terres de boira
Cerquem noves riberes
No tingues por
El teu vaixell és fort
El meu t'acompanya
Que els teus ulls siguen oceànics
d'esperança
de confiança
que el cel no anuncie amenaces
que els trons i llamps
ens sonriguen
Que els nostres vaixells naveguen junts
que els nostres cossos s'abracen
que els nostres pasos donats
miren endavant
i només retornen al passat
com aquell que segur
recorda la duressa
i la bellesa
de la vida
i de l'aprenentatge
Companya!
Naveguem junts!
No tinguem por!
Caminant junts no hi ha llamp
no hi ha tro
ni vent, pluja o tempesta
que puga enfonsar
el nostre vaixell
Caminem
Naveguem
Venim de lluny
I més lluny anem!
Donem gràcies per estar vius
per tindre aquests vaixells
i per haver creuat les nostres rutes
en l'oceà infinit
Mirem enllà
una terra
més fértil
i més lliure
existeix
broten les seues llavors
que portem als nostres vaixells
Deixem viure la vida!
Deixem naixer l'esperança!
Naveguem abraçats
forts i confiats!
Perduts estavem
Naveguem doncs!
posted by David Segarra at 7:24 p.m.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home